L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Espanya Global: «Dime de qué gallardeas y te diré de qué careces»'

Què dirà el món d’Espanya si la sentència del Procés envia a la presó per uns quants anys líders socials o polítics pacífics condemnats per delictes que necessiten violència per ser comesos? L’estat espanyol està amoïnat per la reputació d’Espanya al món quan arribi la sentència del Procés. Està molt atrapat per les impresentables càrregues de l’1 d’Octubre. I s’està preparant per a la resposta. Se’n recorden d’aquella campanya d’Espanya Global de ‘This is the real Spain?’, doncs ara, en vigílies de la sentència, Espanya Global (organisme creat per Sánchez i dirigit per Irene Lozano, ex-UPyD, autora de la comparació entre votar l’1 d’Octubre i una violació) ha editat quatre vídeos més perquè es passin a les ambaixades de tot el món i a les seus de l’Institut Cervantes. No parlen de Catalunya, ni de l’independentisme, ni de la sentència. Però se’ls entén tot: ensalcen valors com la llibertat d’expressió i la lluita contra ETA, i hi col·loquen la legalització del matrimoni homosexual i la qualitat de la investigació espanyola. I per demostrar que a espanya la democràcia és tan bona com a les millors democràcies, els personatges reals que intervenen diuen coses com aquesta: "La part difícil de la llibertat d'expressió és que, no només es pot dir el que creus, sinó que també t'has d'empassar i has de permetre aquelles idees que són oposades al que tu creus".

M’imagino un ciutadà del món veient això, assentint amb el cap i dient: “Sí, sí, en democràcia has de permetre que els que pensen el contrari que tu també s’expressin”. I probablement afegint: “On és el mèrit?” És a dir, per què Espanya ens ha de dir això? Per què ha de subratllar el que és obvi?”

No tot és tan subtil. Hi ha un altre fragment del vídeo que és una referència directa al Procés: "Pots voler destruir la democràcia, i aquesta democràcia no et portarà a la presó per això".

Doncs apa que no hem sentit vegades que els líders del Procés volien destruir la democràcia. Que Espanya vagi pel món ensenyant un vídeo en què diu que no posa gent a la presó per les seves idees és: 1) que se sap en fals, 2) que les imatges de l’1 d’Octubre i el judici del Suprem li han fet mal perquè són molt fàcils d’entendre: Espanya no ha sabut fer com el Canadà i el Regne Unit, 3) “Dime de qué gallardeas y te diré de qué careces”.

Si tot un estat, si tota una estructura de diplomàcia internacional, amb ministeris i més d’un centenar d’ambaixades, amb seients a les Nacions Unides, d’un país que ha arribat a seure al G-20, si el cost de tota la diplomàcia catalana equival al cost d’una sola ambaixada espanyola, ¿no deu ser que la reivindicació catalana està carregada de raons que desmenteixen en part el que afirmen els vídeos?

Quan el ministre turc de l’Interior, per justificar el que fa Turquia amb els seus dissidents, posa el cas de com Espanya empresona independentistes catalans, ¿no és evident que el problema d’Espanya no el crea la diplomàcia catalana sinó la realitat catalana?

Ja poden anar fent vídeos. La realitat és que la democràcia espanyola ha empresonat i probablement condemnarà líders polítics i socials perquè no ha sabut tractar les seves demandes democràticament.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.