L’anàlisi d’Antoni Bassas: ’Exhumen Franco però ens envien policies’

Aquest cap de setmana el govern de Pedro Sánchez ens enviarà més policies, 200 concretament, perquè s’acosta l’aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre i la sentència del judici als presos polítics.

Aquesta és la proposta del govern espanyol per a Catalunya: policies i jutges. En això hi ha una continuïtat absoluta entre el govern de Rajoy i el de Pedro Sánchez. De fet, hi ha una continuïtat absoluta en la història contemporània de les relacions de Catalunya amb l’estat espanyol. Amb un agreujant: a diferència dels segles de monarquia gairebé absoluta i quaranta anys de dictadura militar, ara Espanya pertany a la Unió Europea, és una democràcia (inclinada cap a l’autoritarisme, però en democràcia) i és una vergonya que combati amb l’ús de la força la proposta catalana (que data almenys de l’Estatut enviat a Madrid el 2005, vull dir que ha tingut temps per fer política), i s’ha expressat en termes pacífics i en forma d’urna.

Ens envien més policies perquè, en aquests moments, estan coincidint dues línies d’actuació de l’Estat. L’una és immediata: venen les eleccions i Pedro Sánchez ha de mostrar a Espanya que en això de ser dur amb Catalunya no el guanya ni el PP. I si ens desespera i ens indigna i les protestes van a més, i pot reprimir més manifestacions i detenir més gent, millor, perquè mentre pugui fer repressió no haurà de fer política entesa com a negociació. La repressió només té riscos polítics a Catalunya, però a Espanya és una manera eficaç de tancar files i guanyar vots. I l’altra línia és de fons: tots els mecanismes de l’Estat sempre han estan abocats a vigilar Catalunya costi el que costi. Fa dècades va ser l’“Hable en cristiano” i ara és l’”A por ellos!” Sempre vigilant Catalunya. I, per tant, ara també, el que passa és que ho fa d’una manera molt visible. El pacte de la Transició va acabar consistint en deixar governar el PSOE, blindar els diners dels bascos i permetre l’ensenyament en català. D’aquestes tres coses, de l’única que l’Estat es penedeix és d’aquesta última.

És per això que l’exhumació del cadàver de Franco del Valle de los Caídos (el dia que finalment es produeixi) és una notícia històrica, però que no canviarà res de fons. L’aprofitament electoral que n’està fent el PSOE es veu de tres hores lluny: no pacto amb Podem, ja s’ha vist que jo el que voldria és pactar amb Ciutadans, trec Franco de la tomba, rebo un bany de progressisme i de justícia històrica. Però treure el cos del dictador després de 44 anys de la seva mort tampoc no és cap proesa. La proesa seria plantar cara a les concepcions unitàries d’Espanya filles del franquisme, que omplen la cultura política espanyola.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.