Ganes d’abraçar l’amic que està de dol

De tant en tant, a la llista de morts diaris hi ha un nom i un cognom coneguts. Avui en dia ja no sona gaire el telèfon, amb aquell estrèpit imprevist que sobresaltava, sinó que els comunicats mèdics de les vides que es va apagant arriben pel WhatsApp: “Volia que ho sabessis, és llarg d’explicar i no em vull enrotllar”, “La doctora diu que cap pas enrere ja és un pas endavant, així que continuem allà on érem, a poc a poc...”, “Ja està sedada i intubada”, “Ho ha lluitat fins al final però no ha pogut guanyar aquest partit”, “El van portar a incinerar fora de Barcelona”. Hi ha una enorme quantitat de dol pendent que no permetrà tornar a la feina com aquell que res. No sé en quina fase estarà permès abraçar-se per consolar, però, de tot el que les autoritats van planificant, acompanyar personalment en el sentiment, sense presses i amb afecte, és en auxili de la dignitat de tothom.