Iker Casillas, Irene Lozano i Xuan Bello

Gent fent onejar banderes per rebre la Policia Nacional que torna de Catalunya. L’escena és trista perquè confirma que Espanya està en guerra amb ella mateixa, i que la cultura política i mediàtica ha oficialitzat l’existència d’un enemic interior a qui tracta com un enemic exterior. Aparells de propaganda pagats amb diner públic, com España Global, es riuen del vicepresident de la Generalitat, a qui acaben de condemnar a tretze anys de presó. L’hostilitat és doctrina, però no és unànime. Un futbolista símbol de la millor selecció espanyola, Iker Casillas, demana diàleg des de Portugal i es refereix a Catalunya com “el meu país”. L’escriptor asturià i en asturià Xuan Bello continua pensant que és possible un espai de convivència amb Catalunya. Xuan, Barcelona continua sent aquella “llum distant però visible” que tu vas albirar, i es continua reconeixent amb frases com la teva: “Les biblioteques són les ambaixades de la meva pàtria”.