L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jordi Sànchez a Josep Borrell: «L’escàndol d’aquest judici els acabarà devorant»'

Aquest matí el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, ‘Valtonyc’, ha quedat lliure de qualsevol càrrec. El jutge del tribunal de primera instància de la ciutat de Gant (Bèlgica) ha rebutjat la seva extradició a Espanya.

Recordem que Valtonyc va ser condemnat a Espanya a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona en les lletres de les seves cançons i per un delicte d’amenaces. Doncs bé, a Bèlgica el jutge ha determinat que tot està emmarcat en la llibertat d’expressió. Per això, al mes de maig, Valtonyc va marxar a Bèlgica. Ja vam dir aquí que les lletres en qüestió de Valtonyc són desagradables i fins i tot violentes, però que en cap cas, en democràcia, haurien de poder-se castigar amb presó.

O sigui que avui la justícia espanyola ha aconseguit un nou ‘èxit’ a Europa. I penso que el poder judicial espanyol, i amb ell tot l’aparell de l’Estat, hauria de fer una reflexió: això de Valtonyc d’avui, i els casos de Puigdemont a Alemanya, Ponsatí a Escòcia, Puig, Serret i Comín a Bèlgica, Rovira i Gabriel a Suïssa, passa, en part, per la falta de reflexos democràtics de l’estat espanyol, per la falta de cultura democràtica de l’Estat, i quan surten a Europa es veu de tres hores lluny. Passa també perquè el poder judicial ha decidit que serà l’última trinxera de la unitat d’Espanya. Que allà on no arriben els polítics o no pot arribar l’exèrcit ja hi arribaran ells. I a sobre encara faran mèrits. I llavors Valtonyc és terrorisme i els presos polítics i els exiliats són rebel·lió. O es crida un actor a declarar per una blasfèmia. Després s’enfaden si els diuen que l’estat espanyol ha començat una deriva autoritària, que van cap a la Turquia d’Erdogan o tornen a l’Espanya de Franco. ¿Però com no volen que es digui? ¿Com no volen que es critiqui la justícia espanyola si mostren aquesta ànsia indissimulada de salvar la pàtria a base d’escarmentar i no de fer justícia amb el cap fred?

Un altre exemple: dijous passat el ministre Josep Borrell va dir que Puigdemont va ser qui més va contribuir, quedant-se a Bèlgica, perquè Llarena dictés presó per als presos polítics. Això Borrell ho va dir per matisar les seves declaracions a la BBC en què deia que ell era partidari que estiguessin en llibertat fins que no arribés el judici. (Ja és trist haver d’anar matisant una qüestió tan delicada que se suposa que t’has preparat si n’has de parlar a la BBC, i ja és trist perquè vol dir fins a quin punt l’Espanya de l’“a por ellos!” no en vol deixar passar ni una i Borrell no vol passar per tou.)

Bé, però el cas és que Jordi Sànchez ha publicat avui un article a ‘La Vanguardia’ en què li diu a Borrell que menteix, i li demana que no ho torni a fer: “No digui mai més que som a la presó per culpa dels que són a Bèlgica, Escòcia o Suïssa. Perquè vostè sap que no és veritat”. I és que els fets cronològics desmenteixen les afirmacions del ministre d’Exteriors. Sànchez i Cuixart van ingressar a la presó abans que Puigdemont marxés a Bèlgica. Aquesta, primera. I segona: què vol dir que no deixen sortir de la presó els presos polítics perquè Puigdemont és a Bèlgica? La privació de llibertat no es pot aplicar contra una persona pel “suposat comportament” d’un tercer, diu Sànchez.

Per això Sànchez acaba l’article dient: “L’escàndol d’aquest procés judicial els acabarà devorant”. “Vostè que pot, senyor ministre, ajudi a posar seny”, perquè “permetre a la gent votar, que s’expressi i es manifesti pacíficament, és l’essència de la democràcia”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.