L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’enfrontament de Borrell i la profecia autocomplerta'

Quan comença una nova etapa política com la que s’ha obert a Catalunya i a Espanya, tothom s’ha de resituar i fixar la seva posició. Però el que estem havent de veure i sentir aquests dies sobre Pedro Sánchez i Quim Torra no és nou. S’assembla extraordinàriament al que vam haver de veure el 2004, fa més de catorze anys, en l’època de Zapatero i Maragall. O sigui, la dreta advertint que per culpa d’un president socialista Espanya està en perill. I des de dins del socialisme, un ministre especial per a Catalunya (el 2004 era Bono, ara és Borrell) afegeix a la seva cartera d’Exteriors la de ministre de les essències pàtries.

Ciutadans i el PP ja estan fent l’equivalent de recollir 4 milions de firmes contra l’Estatut, com el PP va fer el 2004: estan atacant Sánchez preventivament, estan tocant la trompeta perquè del “Cabo de Gata hasta Finisterre” tothom recordi que Sánchez va ser fet president amb els vots dels independentistes catalans i que li estan demanant acostament de presos, alliberament de presos, posar el dret a decidir a la Constitució, i dient allò de “com es pot premiar algú que es porta malament”. Amb una diferència en contra del present: fa 14 anys, ETA matava i l’Estat tenia, llavors sí, un motiu de preocupació sagnant. Ara tots els sentinelles i guàrdies de la pàtria, tots els que aspiren a guanyar vots i vendre diaris i tenir audiències, concentren les bateries sobre Catalunya i necessiten parlar de “desafío” perquè juguen a allò tan vell de generar por en comptes de confiança. I tot això és pura hipocresia i oportunisme polític: tothom sap que ni Sánchez ni el PSOE faran res gaire diferent (m’agradaria equivocar-me), però, sobretot, que no ho poden fer amb 84 diputats. Mentre que en aquests catorze anys Catalunya ha canviat molt, algunes coses no han canviat a Espanya.

En aquest sentint, Borrell és el cartell espanyolista de Sánchez, és l’home que fa que Sánchez aparegui centrat. Ahir va dir a La Sexta que “la societat catalana és a tocar d’un enfrontament civil” i que “mantenir la integritat territorial de l’Estat és la primera prioritat del govern espanyol”.

Ministre, no és veritat, i vostè ho sap, que a Catalunya estiguem a punt d’enfrontar-nos. No elevi a categoria el que són episodis aïllats. La gent conviu. Ja els agradaria a tots els països del món que tots els conflictes polítics es portessin amb el civisme que s’està portant a Catalunya. Digui qui són els violents. Alguns que es van manifestar al seu costat, per cert. O gent que ahir va anar a les portes de TV3 a demanar que la tanquin amb l’eslògan de “Basta ya de generar odio”, amb paraules i gestos obscens. Sí, l’altre dia hi va haver un boicot a un acte de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona, però sap que això és l’excepció. No faci més gran la llista dels que quan parlen de conflicte sembla que busquin aconseguir la profecia autocomplerta. Ahir ja es va haver de desdir d’allò que va dir del “desinfectar”, que no és que contribuís a la convivència, precisament. Que no s’hagi de desdir de més coses. Vostè és el ministre d’Exteriors, parli’ns de Trump marxant de la cimera del G-7 abans d’hora o d’Itàlia, que tanca els ports a 629 migrants rescatats per una ONG que vaguen pel Mediterrani.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.