El llenguatge de la deriva autoritària

PeriodistaEL MINISTRE CATALÁ, picat com un toro per les banderilles de la justícia alemanya, s’enfurisma en públic. Avui, al Congrés, ha aixecat el to i ens ha assenyalat amb el dit per perdonar-nos la vida (“Té sort, vostè, de poder portar un llaç groc”, com si la llibertat d’expressió l’hi deguéssim a ell). Durant el cap de setmana, la vicepresidenta va posar cara de fàstic i urpes a l’atac per parlar dels sentiments dels independentistes. La deshumanització de l’adversari és creixent. Parlen de més de dos milions de catalans sense cap empatia, agreujats i superbs. La nova doctrina és que allò era rebel·lió, això és terrorisme i el llaç groc és un insult. PSOE i Podem es limiten al matís vergonyant. Resulta que ha vingut un partit encara més nacionalista que el PP. I com que temen que els seus votants se’n vagin amb Ciutadans, els ministres ja actuen com els de Ciutadans.