Quan la merda arriba al Cinc d’Oros

Era una pila enorme de mobles i andròmines velles. Semblava una parada ambulant de mobles vells, tirant a foguera de Sant Joan generosa, al bell mig del carrer. I no de qualsevol carrer: era just a la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal, al Cinc d’Oros. La vaig veure ahir a primera hora de la tarda, rematada amb els seus matalassos i tot, i encara que en matèria de menyspreu per l’espai públic ja no em sorprèn res a Barcelona, aquella visió monumental va ser impactant. No sé si és que estem consumint a més velocitat que gaudim les compres o és que ja vivim en una època en què pensar “ara no puc deixar això al mig del carrer” és de panolis, però no em quadra tanta preocupació pel medi ambient i tanta merda pels carrers a tota hora. No sé on s’ensenya tot això, però la degradació urbana és galopant.