El metro de Barcelona és d’algú?

BUSQUES “SEXE AL METRO” i de seguida apareixen escenes a Taipei, Caracas, Viena o Moscou. Els taxistes us diran que hi ha dues ciutats, la de dia i la de nit, i que a la nit hi ha parelles amb urgències que converteixen el seient del darrere en el sofà de casa. Aclarit, doncs, que el vídeo de l’estació de Liceu pertany a la categoria de normal dins de la gravetat, sí que té a veure amb la impressió que fa el metro: que no és de ningú. I que ens és igual. Caps d’estació atrinxerats darrere el vidre i tot d’un plegat un vigilant privat amb un gos amb morrió. El metro perd la batalla de l’autoritat des del minut 1, quan no pot aconseguir que tothom pagui el bitllet. Al metro, tothom s’hi veu amb cor. Molta gent, poc civisme. Molta càmera, poc control. I poca responsabilitat col·lectiva.