No nacionalistes, el problema és la nació

El terme nacionalista va tenir una gran acceptació electoral a Catalunya durant un parell de dècades. Nacionalista era més que regionalista, encara que tots dos conceptes incloïen una visió catalana d’Espanya. El problema és que Espanya només es donava per assabentada quan necessitava els vots de CiU, i el nacionalisme va trobar un upgrade amb sobiranisme, fins que, tips de viure en la insatisfacció nacional, l’independentisme es va convertir en majoritari i nacionalisme va aparèixer, a part d’incòmode per anar per la UE, com l’expressió d’una subordinació política i cultural. El terme nacionalisme està superat a Catalunya, però el problema és i serà la nació. Si no hi hagués una nació que volgués ser reconeguda, no hi hauria independentisme. A què van venir els “no nacionalistes” l’1 d’octubre del 17 i el 15 d’octubre del 19, si no a dir que de nació només n’hi pot haver una i que de cap manera deixaran que derivi en sobirania nacional?