L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No tindreu estabilitat sense Catalunya'

Probablement avui sabrem si hi torna a haver eleccions a Espanya el 10 de novembre. A la incògnita li queden hores, perquè avui el rei rebrà Pedro Sánchez perquè li digui si té els suports necessaris per anar a la investidura.

Ahir Albert Rivera va intentar fer un gir de guió.

Com ja deuen haver llegit, Rivera va oferir a Sánchez l’abstenció de Ciutadans a canvi, entre altres coses, de no indultar els presos polítics i d’anar preparant el 155. Tothom sap que la suspensió temporal de l’autonomia no és una decisió que es pugui prendre alegrement, però ja fa temps que sabem que en la política, espanyola, quan dius 155 sembles un home d’estat. Va ser, doncs, un gir desesperat de Rivera, una concessió als que li retreuen que no ajudi Sánchez.

I ara ve el més important: la resposta del PSOE per dir-li que no. Els socialistes van emetre un comunicat titulat ‘Por un gobierno progresista cuya estabilidad no dependa de las fuerzas independentistas catalanas’.

El comunicat té nou paràgrafs i en cinc l’excusa, la raó, l’impediment, el centre de la situació són les forces independentistes catalanes o la situació a Catalunya.

Pensin que el primer paràgraf repeteix el títol: que l’estabilitat no depengui de l’independentisme. Hi torna al tercer, quan diu que per no dependre dels partits independentistes el PP i Ciutadans haurien de fer un exercici de responsabilitat amb l’estabilitat de l’Estat.

En el quart paràgraf diu que estan compromesos amb un govern que defensa l’ordenament jurídic a Catalunya.

En el cinquè diu que el que li demana Ciutadans per a Catalunya ja ho defensa el PSOE.

El setè el dedica sencer al 155, i tot per dir que el PSOE està compromès amb la Constitució i que si hi hagués un incompliment de les obligacions legals per part dels independentistes hi hauria 155.

En resum: l’independentisme compromet l’estabilitat del govern espanyol. Podríem ironitzar dient que “això fa temps que està reflexionat”. Podríem dir-li a Sánchez que el dia que l’independentisme li va fer guanyar la moció de censura i es va convertir en president del govern espanyol no semblava gaire amoïnat per dependre dels vots dels independentistes. Naturalment, li hauríem de recordar que va demanar el vot desesperadament per frenar la dreta i que ara que la podria frenar s’ha passat cinc mesos pidolant l’abstenció al PP i a Ciutadans a canvi de res. I això que els seus propis militants la nit de les eleccions mateix li cridaven “Con Rivera, no!”

Però, sobretot, el que se li ha de demanar a Sánchez és que es comporti com un home d’estat: que entengui d’una vegada que Catalunya té prou força política, econòmica, social i cultural per condicionar sempre el govern espanyol. Catalunya no pot decidir com és Espanya, però la pot condicionar sempre que vulgui. Ho va descobrir Ana Botella, la dona de José Maria Aznar, en aquella nit tremenda del 2004, després de l’atemptat de Madrid i les eleccions en què va dir: “Quan vaig veure la participació a Catalunya vaig saber que havíem perdut”. Ho sap la triple dreta nacionalista espanyola, que veu que Catalunya és el seu forat negre. La naturalesa nacional de Catalunya acostuma a demostrar-se sempre als resultats de les eleccions espanyoles. Pedro Sánchez podria haver-se mostrat com un polític valent i haver afrontat el problema de Catalunya, però ha optat per amagar-se darrere la sentència i esperar temps millors. Doncs li augurem que, per uns quants anys, “la estabilidad de un gobierno progresista dependerá de las fuerzas independentistas catalanas”.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.