L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘No reprovaré el rei’

Mentre el govern espanyol i la majoria de mitjans continuen callant sobre tot el que sabia el CNI de l’imam de Ripoll i dels nois que ell va adoctrinar i que van matar 13 persones a la Rambla, ara arriba un altre silenci oficial.

El Tribunal Constitucional va anul·lar ahir la resolució que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any passat que reprovava Felip de Borbó pel discurs del 3 d’octubre del 2017. O sigui, que, com interpreta avui la nostra portada, el TC prohibeix al Parlament criticar el rei.

La sentència argumenta que el rei és inviolable, que d’acord amb les lleis el Parlament no té poder per censurar els actes del rei (el Parlament i, de fet, “cap poder o institució pública disposa de potestat reconeguda per la Constitució per emetre judicis de censura dels actes del rei”. Diu també que com que el rei és el cap de l’Estat i símbol d’unitat i permanència, això implica que és aliè a tota controvèrsia política perquè no intervé en el “normal desenvolupament de la política”. Disculpin el col·loquialisme, però jo al·lucino, que diria la Marina Garcés. ¿Però d’on han tret que el rei és aliè a tota controvèrsia política? Si precisament se’l reprova perquè va entrar de ple a la controvèrsia política del referèndum, i, per cert, que ho va fer d’una manera gens imparcial: va condemnar els uns i va aplaudir els altres (els que manaven la policia que va venir a pegar per votar). I com que la resolució del Parlament advocava per la República, el TC troba que això forma part del pla de ruptura i per si de cas ho anul·la.

Soc dels que pensen que, en democràcia, les lleis ens protegeixen (sempre que trobin algú que les faci servir per protegir) i lluny de mi la temptació de fer una crítica global al sistema legal espanyol. Però el que ahir va fer el TC debilita tot el que vol protegir: la llei, la democràcia i la Corona.

La llei, perquè no pots llançar-la contra el sentit comú.

La democràcia, perquè no es poden atacar drets fonamentals com la llibertat d’expressió o la llibertat de debat al Parlament a partir de la capacitat de representació dels ciutadans que tenen els diputats. Què vol dir que el Parlament no pot qüestionar la forma d’estat?

I la Corona, per raons òbvies, perquè s’hi veu la por, la voluntat d’establir jurisprudència, que no sigui que, a partir d’ara, als ajuntaments o als Parlaments autonòmics se’ls acudi reprovar el rei. Doncs no, al rei no se’l reprova.

Com diem avui a l’editorial de l’ARA, ¿com volen convèncer la meitat de catalans que Espanya és una democràcia plena quan s’intenta silenciar d’aquesta manera la dissidència? Recordin que aquella resolució del Parlament la van presentar els Comuns i va tenir els vots dels mateixos Comuns, de Junts per Catalunya i d’Esquerra. Estem parlant dels representants de més de la meitat del país. És un disbarat propi d’un estat parapetat darrere les lleis i d’esquena a la realitat.

Mirin, ahir, quan vaig saber la notícia i vaig llegir això que el rei és aliè a tota controvèrsia política (un rei que trucava a empreses perquè traslladessin la seu fora de Catalunya) vaig pensar en la sèrie ‘Chernobyl’. Hi ha una escena, al primer capítol, quan explota la central nuclear, en què les autoritats locals s’adonen que allò és molt gros i intenten pensar que no està passant. I un alt càrrec regional del Partit Comunista tranquil·litza els altres dient-los “el partit dirà a la gent que no passa res, i com que el partit ho diu la gent ho creurà i no passarà res”. Doncs el TC va fer un Txernòbil: el TC diu que al rei no se’l reprova, encara que sigui en un Parlament democràtic. I diu que el monarca està per sobre de la política, encara que tothom vegi que fa política. I espera que els milions de persones que hi ha al carrer creguin que al rei no se’l pot reprovar. Vaja, que els ha dit: “Copieu cent vegades «no reprovaré el rei»".

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.