L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘4.500 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya no són la solució’

Ja som a la setmana de les eleccions, i ha començat forta: amb la família reial espanyola a Barcelona (encara que aquest matí ningú no els havia vist), amb protestes que ahir a la nit ja van tallar la Diagonal i que poden continuar fins demà, perquè els monarques espanyols i les seves filles es queden a dormir a Barcelona, també aquesta nit. Pablo Casado ja ha fet campanya electoral amb la visita reial: "Faig responsable [Pedro Sánchez] de la seguretat, i del respecte, del cap de l’Estat i de la princesa d’Astúries”

La història que ja tenen a punt els mitjans espanyols és perfecta: aquesta visita reial inoportuna s’ha convertit en una causa d’honor, l’Estat no retrocedeix gràcies a un rei valent en territori hostil, que ensenya la primera lliçó de l’ofici a una hereva adolescent. Es tracta de mantenir-li l’agenda per augmentar la llegenda del discurs del 3 d’octubre. La realitat és molt diferent de la propaganda: és la imatge de l’inevitable fracàs anunciat. Felip de Borbó ja no pot venir a Catalunya si no és sota una protecció policial espectacular. Es calcula que l’Estat ha enviat a Catalunya 4.500 agents, entre Policia Nacional i Guàrdia Civil. Els tindrà fins després de les eleccions, en una nova prova que la falta de política se supleix amb forces de seguretat.

Per dissabte a la tarda, jornada de reflexió, el Tsunami Democràtic ha convocat trobades al carrer (la de Barcelona, a la plaça Catalunya), i tothom té la impressió que del que pugui passar als carrers de Catalunya aquests dies i, sobretot, de la resposta que hi pugui donar el govern espanyol, en poden dependre els resultats de les eleccions. Exagero? No, si tenim en compte les enquestes que diuen que tot anirà molt just.

A l’ARA expliquem que les enquetes dibuixen un PSOE en mans d’Esquerra o del PP. És dir, que Sánchez, per ser president, o obté l’abstenció del PP i de Ciutadans, o obté els vots de Podem i l’abstenció d’Esquerra.

A Espanya, la dreta creu que la sorpresa és possible. Observin aquests titulars voluntariosos: “A 13 escons del tomb” (es refereix a la pujada del PP, perquè Ciutadans s’enfonsa).

O aquest altre: “Esquerra i dreta a només 10 escons amb un 35% d’indecisos”.

La triple dreta no suma, de moment, perquè tot el que pugen el PP i Vox ho perd Ciutadans, que si acaba traient els 14 diputats que li han arribat a pronosticar ja se’n pot anar a casa amb el simpàtic gosset Lucas. El resultat pinta incert i, en aquest sentit, el que el fa més incert és que l’independentisme (Esquerra, JxCat i CUP) podria aconseguir 24 dels 48 diputats que escull Catalunya, o sigui, la meitat, i la galeta d’Arrimadas i d’Álvarez de Toledo seria còsmica, per més que la candidata del PP es faci una foto a la plaça Major de Vic, que presenta com la “Cataluña golpista”.

L’independentisme té a les seves mans fer un gran resultat diumenge que ve. Als que diguin “Sí, però per fer què?”, els diré que “política”. Un gran resultat seria tot un missatge a Espanya i a Europa, que l’estat espanyol és lluny de solucionar res enviant 4.500 policies a la segona ciutat de l’Estat. La solució no arribarà fins que Espanya no faci un pensament i avanci cap a la plurinacionalitat. El debat d’aquesta setmana tornarà a girar al voltant de Catalunya; la governabilitat després de les eleccions dependrà de Catalunya. Als debats, el PP pregunta als candidats socialistes “Quantes nacions hi ha a Espanya”. L’estat ha de decidir si vol continuar apedaçant la Constitució del 78 amb policies i jutges o obrir el diàleg per a un nou pacte de convivència.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.