Pres i senyor de Barcelona

Dissabte passat, Joaquim Forn va ser traslladat, vigilat i evacuat de l’Ajuntament de Barcelona com si fos un delinqüent perillós. El dispositiu dissenyat pels Mossos va incloure una hora i mitja d’espera, tancat en un despatx, aïllat del món i de la seva família més íntima –que van haver de conformar-se amb uns pocs minuts de contacte concedits de mala gana–, i alguns components del desplegament policial no es van estalviar maneres poc educades, que en un policia es tant com dir poc professionals. Una cosa és que els Mossos estiguin sota la lupa dels jutges i els fiscals i una altra és un zel desproporcionat. Precisament per això encara cobra més dimensió la figura de Forn, capaç de sobreposar-se a les humiliacions i llançar una advertència al Saló de Cent: “Només podrem afrontar els reptes que tenim com a ciutat, i com a país, si som capaços de superar les actituds negatives i les barreres mentals i partidistes que ens impedeixen arribar a grans acords”.