L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Presos polítics, o quan la decisió 100% tècnica és impossible’

La qualificació del grau penitenciari dels presos polítics la van decidir tècnics, però per més que ho van intentar, la decisió va quedar tacada de política. La responsabilitat de la decisió és seva, però la culpa, no. O no ben bé, perquè res en aquest judici ha estat tècnic i tot ha estat polític.

Repassem? És polític tancar en presó preventiva els Jordis per la manifestació del 20-S. És polític que com que Mundó i Borràs diuen que pleguen de la política queden en llibertat al cap d’un mes, i Turull o Rull, que diuen que hi continuaran, tornen a ingressar a la presó. Va ser política la feina conjunta de la Fiscalia i la Guàrdia Civil (el fiscal Zaragoza i el tinent coronel Baena) per construir les acusacions. És política la qualificació de rebel·lió, i la de sedició. És política que quedés en sedició (per disgust de la caverna) però amb una pena de 13 anys per a Junqueras, per indignació de l’independentisme, perquè 13, 10, 9 anys de presó no sempre se’ls emporta ni un assassí.

I és política mantenir els presos a la presó ara. No són perillosos (fa vergonya dir-ho), tenen un entorn familiar sòlid, podrien treballar... O sigui, si del que es tracta és de la reinserció, ja estant tardant. En altres paraules, si no estiguéssim parlant de polítics catalans, haurien pogut quedar classificats en un grau més favorable. Cal recordar, a més a més, que tercer grau no vol dir vacances, ni llibertat, sinó compliment de la pena en altres condicions.

I és política el fet que en plenes negociacions d’Esquerra amb el PSOE per la investidura i la legislatura espanyola, amb la caverna considerant traïció fins i tot el fet de parlar, els tècnics d'ara, i el departament de Justícia que controla la consellera republicana Ester Capella, no hagin volgut donar cap argument per les acusacions de tracte de favor, sobretot quan un dels presos és Junqueras, el president del partit que està negociant.

Ara bé, el segon grau té mecanismes perquè els reclusos puguin començar a sortir de la presó abans de poder accedir als permisos o ser classificats en tercer grau.

Això és el que permeten els articles 100.2 i 117, que preveuen que els presos puguin sortir a fer determinades feines o tasques de voluntariat. Només que es compleixin els criteris tècnics, el règim penitenciari hauria d’anar caminant cap a una flexibilització natural. I els Jordis, d’aquí un mes, ja podran demanar permisos. Els altres trigaran més.

Tot això que comento no fa cap gràcia, és ben prosaic, és la política. Fixin-se com estem, que per poder trucar al president Torra, el president Sánchez trucarà als 17 presidents autonòmics, no fos cas.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.