L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La propaganda indigna d’Espanya Global’

Avui tenim un ull posat en els aiguats. Al matí es comptaven tres persones desaparegudes, talls de carreteres, de vies i de llum i inundacions en indrets del Baix Camp, les Garrigues, les Terres de l’Ebre i l’Empordà. Podríem espigolar qualsevol indret afectat, però en triarem un que explica la magnitud de la llevantada: ha desaparegut tot un celler, el celler Rendé Masdéu, a l’Espluga de Francolí. Tot l’edifici, totes les ampolles, tota la collita. S’ha perdut tot. Montblanc ha rebut de valent. Per sort, el pitjor ja ha passat, diuen els meteoròlegs. Però hi ha pobles, ciutats i vies de comunicació que s’enfronten a un esforç de reconstrucció i que mereixen la solidaritat de tot el país.

En dies com avui, en què ens enfrontem a catàstrofes naturals, no es pot deixar de pensar en la capacitat que tenim les persones de provocar els nostres propis problemes, que, per comparació amb els d’avui, semblen menors i, sobretot, evitables. Però si estan pensant en Catalunya, no és el cas.

Ahir el president Torra, el president Torrent i la CUP van anar alhora. El Parlament tornarà a votar sobre l’autodeterminació malgrat el Tribunal Constitucional. Ho va anunciar Torra, i Torrent va dir que estava disposat a pagar-ne el preu perquè el Parlament ha de poder discutir de tot. Crec que aquest anunci només tindrà la repercussió que vulgui que tingui el govern espanyol, i de moment no n’està tenint.

Per diverses raons: perquè es tracta d’una proposta de resolució, que en cap cas es votarà abans de les eleccions del 10 de novembre, i perquè el que diu és que els diputats i diputades “reiteren i reiteraran tants cops com vulguin la reprovació a la monarquia, la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”. Pedro Sánchez s’ha limitat a dir allò que ningú està per sobre de la llei, però no se li ha acudit portar al Tribunal Constitucional el que és una intenció. De moment.

Crec que ahir els tres partits independentistes van exhibir una unitat de mínims per mirar d’estar a l’altura de la reacció de centenars de milers de persones a la sentència, però que som allà on érem: Junts per Catalunya i Esquerra, sobretot Esquerra, estan esperant el moment més oportú per al divorci. Els efectes de les manifestacions de la setmana passada no han desaparegut: què passa amb els detinguts? Quina és la posició dels Mossos sobre la seva pròpia actuació? Què passarà amb l’advocat Boye a l’Audiència Nacional i, sobretot, amb l’extradició o no del president Puigdemont, que s’ha de decidir la setmana que ve?

Mentrestant, l’estat espanyol continua amoïnat per la seva imatge internacional després de la sentència tan dura i la repressió policial, i el laboratori nacionalista Espanya Global ha fet un altre video, aquest cop de dibuixos animats, per dir el mateix: que Espanya és un estat de dret, que el judici ha sigut just i que els presos no són polítics. Vegin com han caricaturitzat Junqueras:

És una indignitat, una més, d’Espanya Global. Com va dir ahir l’eurodiputada socialista belga Kathleen Van Brempt, el fet que “Espanya sigui un estat de dret no vol dir que no hi pugui haver problemes amb el sistema legal”.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.