A propòsit de les “informacions inquietants”

Felip de Borbó va afirmar dilluns que “la llibertat de premsa aporta un oxigen que vivifica la democràcia”. Només cinc dies abans Pedro Sánchez va deixar anar que “hi ha uns mitjans que no miren cap a una altra banda”. Sobre per què ara sí que sabem tots els detalls de com el rei Joan Carles entrava milers d’euros per Barajas i abans la premsa no en deia res, que cada mitjà faci examen de consciència. Potser tot es redueix al fet que si Suïssa investiga, no hi ha manera de tapar-ho i l’Estat ha de deixar caure l’emèrit per salvar els mobles. Aquestes lloances al quart poder són hipòcrites si els tres primers poders no fan la seva feina. ¿Volen o no volen el govern, el Congrés i els jutges investigar qui espiava al CNI sense ordre judicial, la fortuna de la família reial o la relació amb l’imam de Ripoll del 2017? ¿O ja els està bé que tot quedi en un “estem sent testimonis d’informacions inquietants” com aquell que passava per allà?