L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Puigdemont interceptat, Romeva suspès: el nou cordó sanitari’

Potser si no sou de Barcelona us pot semblar que parlem massa de Colau, Valls i Maragall, però el que està passant a la capital del país és molt més que l’habitual culebrot de pactes postelectorals. Es tracta d’una operació política que té el suport de totes les forces a l’ombra i al sol, polítiques, econòmiques i mediàtiques, que no volen de cap manera que Barcelona tingui un alcalde independentista. Ho desitgen tant que són capaces de convertir Colau, a qui tota la vida han considerat una antisistema, en la seva última esperança.

És difícil que surti aquest pacte, perquè si Colau pacta amb Valls els Comuns patiran un curtcircuit(recordin que quan Évole va voler fer un cara a cara abans de les eleccions va enfrontar Colau i Valls, que representaven dos models socials antagònics) i Ciutadans també quedarà en estat de xoc (ells, els liberals, pactant amb l’amiga de Pablo Iglesias), però des que Iceta va tocar el xiulet hi ha molts esforços posats en aconseguir-ho.

Des de la perspectiva independentista la situació ha de ser llegida com un avís: en la política espanyola hem entrat en una fase en què als independentistes se’ls ha de posar un cordó sanitari, ben bé com la majoria de catalans pensen que cal posar-li a Vox. La criminalització de l’independentisme, més encara, la deshumanització de l’independentisme a còpia de presó, de judici, d’insistir que són culpables de rebel·lió, que van perpetrar un cop d’estat, etc., pot acabar convertint uns dos milions de catalans en una mena de pàries de la política espanyola. És el que li va passar ahir a Carles Puigdemont i a Toni Comín quan van anar a acreditar-se al Parlament Europeu. Tots els electes van poden passar a fer la paperassa. A ells els va barrar el pas la seguretat de l’Eurocambra, com si no tinguessin al darrere més d’un milió de vots la nit de les eleccions. És una humiliació per a ells i per als seus votants. Una vegada més, l’independentisme català veu que el que guanya a les urnes és rectificat als despatxos. Ahir, Romeva va ser suspès com a senador (té al darrere més de 900.000 vots). La Fiscalia es manté en l’acusació de rebel·lió i fins i tot demana que els presos no puguin gaudir del tercer grau fins que no hagin complert la meitat de la pena.

L’estat espanyol, doncs, declina la paraula ‘derrota’. Una derrota per la força i, atenció, per avorriment. Diu a tothom que tot el que toca l’independentisme ho espatlla, que no pensa en res més. I aconseguir que l’independentisme es cansi d’ell mateix si no avança és el seu propòsit principal.

L’independentisme ha sortit prou ben parat d’aquesta tongada d’eleccions; molt ben parat, podríem dir fins i tot, però necessita repensar l’estratègia i marcar uns objectius i uns lideratges per continuar guanyant eleccions malgrat els obstacles que sempre li posarà l’Estat, perquè l’Estat, ara, se sent valent.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.