Recolzada amb l’esquena a la barra

El vagó del metro anava mig ple i t'havies d’agafar a una barra per no caure. Donada la concurrència, no anàvem gaire sobrats de barres lliures, però això no semblava importar-li gens a una noia que viatjava amb l’esquena i una cabellera abundant recolzada ostentosament en una barra central, i inutilitzava així encara més el poc espai disponible. Se’m van presentar voluntaris el casc blau que feia de pacificador a les disputes infantils dels meus fills i el veterà que s’emprenya amb la mala educació dels altres, però els vaig enviar tots dos a casa. La resta de viatgers semblaven haver decidit que prou n’havien tingut a la feina per discutir-se al metro per una barra, mentre anaven fent equilibris surfistes entre parada i parada. Vaig baixar i allà es va quedar ella, probablement massa orgullosa per rectificar la seva rebel·lia del dia.