L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Referèndum i neutralitat de la Corona (al Regne Unit)'

Avui és 20 de setembre, avui fa dos anys de la concentració a la porta del departament d’Economia, a la rambla de Catalunya de Barcelona.

Tres setmanes més tard, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser enviats a la presó, i ja no n’han sortit més. D’aquí tres setmanes farà dos anys.

No insistirem ara en l’evidència que, en una concentració com aquella, només una justícia convertida voluntàriament en la guardiana de la unitat de la pàtria hi pot veure un delicte de sedició. Si els dos Jordis són castigats severament per aquell dia, serà la llibertat de manifestació de tothom la que en sortirà disminuïda.

Mirin, ahir van entrevistar Pedro Sánchez a La Sexta. Ja veuen que aquests dies els socialistes tenen una gran necessitat de justificar el perquè no han volgut pactar amb Unides Podem i ens fan anar a eleccions un altre cop el 10 de novembre. Va donar l’increïble argument que els d’Iglesias no tenen experiència de govern. Bé, ja la tindran, no? I un cop més sentiran Pedro Sánchez dient que Catalunya i el Procés s’interposen en l’estabilitat política espanyola.

Jo crec que l’excusa del Procés i els comuns és veritat, però no és tota la veritat. El PSOE com a partit d’estat no vol que Pablo Iglesias entri a compartir els secrets d’estat, i en això hi ha molts poders a Espanya que respiren tranquils i que continuen bufant perquè acabin pactant socialistes i Ciutadans. I per això ha de sortir Sánchez a dir això que tindrien dos governs i una crisi per una votació a l’Ajuntament de Barcelona. Com si no se sabés que als governs de coalició hi ha temes que no es veuen igual. El que passa és que Catalunya és ideal per embolicar-se amb la bandera i aconseguir que els votants que ho senten notin una cosa aquí, al ventre.

I això és així perquè els poders visibles i a l’ombra de l’estat espanyol saben que la unitat només la mantenen per la força, però no per l’adhesió de la majoria a les nacions que té a dins, com Catalunya o el País Basc. En aquest sentit, és un projecte dèbil que necessita porres, presons i propaganda d’Espanya Global per solucionar conflictes que al Regne Unit, per exemple, van acabar a les urnes.

Sobre això, sobre la ingerència poc dissimulada de poders com la Corona en la democràcia espanyola, en les últimes hores hem conegut una anècdota deliciosa.

En un reportatge de la BBC, David Cameron ha desvelat que els dies previs al referèndum d’independència d’Escòcia va demanar a funcionaris de la casa reial si la reina d’Anglaterra podia fer algun tipus d'intervenció que afavorís els interessos unionistes.

La demanda de Cameron va tenir lloc davant el "pànic creixent" que l'independentisme podia guanyar. Només es tractava que la reina fes un petit gest, com diu Cameron, “que aixequés una cella”. Doncs bé, quatre dies abans del referèndum, a la sortida d'una capella a Balmoral, a Escòcia, Elisabet II, aprofitant que un feligrès s'havia acostat a donar-li la mà, va dir-li que recomanava als escocesos que pensessin detingudament en el seu futur. I aquella frase va coincidir amb un canvi de tendència als sondejos, i al final es va imposar el no. I ara ve el millor: al Palau de Buckingham estan molt enfadats pel que ha dit Cameron, perquè compromet la seva neutralitat de la Corona.

Ara comparin l’aixecada de cella d’Elisabet II amb l’”A por ellos!” de Felip VI i veuran que en qüestions de monarquia constitucional encara hi ha classes.

Llibertat per als presos polítics, amb un especial record avui per Jordi cuixart i Jordi Sánchez, pels processats, pels exiliats. I que tinguem un bon dia.