L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Rivera crida a la «rebel·lió cívica de les urnes»… a Andalusia’

Una part molt important dels discursos polítics dels partits espanyols es construeixen sobre Catalunya o, directament, contra Catalunya. Va ser una constant de tot el segle XX, i al segle XXI la tendència encara és més greu. Fa anys era perquè s’ensenyava en català a l’escola, o s’estava fent un Estatut, o perquè Catalunya reclamava millor finançament. Ara, quan Catalunya ha apujat l’aposta i la reclamació de la independència és multitudinària, la vella cançó dels mítings de canya contra Catalunya sona encara pitjor.

Aquests dies que hi ha campanya electoral a Andalusia, la cançoneta la fan sonar el PP i Ciutadans contra el PSOE. Ja hem dit alguna vegada que en la cultura política espanyola els espanyols pota negra són els hereus dels que van guanyar la Guerra Civil. Sona dur, però és així. I així s’explica el menyspreu amb què Casado parla de Sánchez.

Fixin-se que ETA ja no existeix, però Casado encara parla de pro etarres. El caïnisme de la política espanyola és greu, perquè fa 80 anys aquí hi havia una Guerra Civil. De la mateix fusta és el bastó amb què Rivera pega al govern espanyol.

Casado i Rivera miren de cua d’ull les manifestacions de la ultradreta, no volen que se’ls escapi cap vot per un cantó que tenien controlat, però els vents de xenofòbia i autoritarisme que bufen a Europa han arribat a Espanya i tornen a haver-hi manifestacions amb la salutació feixista. Per tant, el PP i Ciutadans han de fer el discurs nacionalista de sempre, però exagerat.

Amb un afegit obscè. Rivera parlant d’anar a votar com a sinònim de rebel·lió democràtica.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.