Roldán i les paraules que embruten

He estat al passeig de Gràcia, al costat de milers de catalans manifestant-se en les hores dramàtiques del segrest del regidor del PP d’Ermua Miguel Ángel Blanco, demanant que ETA no el matés. He compartit la indignació multitudinària per l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA, també. He participat de la solidaritat commoguda i massiva amb les vora dues-centes víctimes que el terrorisme islamista va fer a l’estació d’Atocha de Madrid. És possible que vostè també hi fos, senyora Roldán, i per tant deu saber de quina mena de sentiments li parlo. Per això, abans de tornar a caure en la misèria humana d’ahir al Parlament, estaria bé que pensés un moment en com és la societat catalana a la qual representa. I també en la seva reputació personal. No es deixi obnubilar per les felicitacions dels seus assessors cada cop que imita Inés Arrimadas. Negui’s a memoritzar i a repetir com un lloro paraules que ens embruten, a vostè també.