L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Rufián i la pregunta suau al govern espanyol'

Aquest matí, a les nou, ha tingut lloc al Congrés de Diputats a Madrid la primera sessió de control al govern espanyol de Sánchez/Iglesias. No pregunten al president tots els grups cada setmana, però entre els que avui sí que han plantejat qüestions al president Sánchez hi havia Gabriel Rufián. No té més valor que ser una pregunta de la legislatura, però té tot el valor simbòlic de ser la primera pregunta de la legislatura: “Quines actuacions té previstes el seu govern per frenar l’ascens del feixisme?”

Com es pot aturar el feixisme? Naturalment, Sánchez ha pogut articular una resposta còmoda parlant de la memòria històrica i de penalitzar l'apologia del franquisme. Rufián ha parlat de tres tipus de feixisme: el que mata (com va passar amb Guillem Agulló, per exemple), el de Vox i el més perillós: “El pitjor de tots, el de corbata, toga i uniforme que empara els altres dos. Li demano, com vaig fer fa més d’un any, que l’esquerra faci d’esquerra perquè és el millor antídot contra aquesta gent”

Si cal jutjar l’esperit d’una legislatura pel to amb què comença, la pregunta de Rufián d’avui anuncia llarga vida a la col·laboració d’Esquerra amb el govern del PSOE i Podem. Preguntar pel feixisme permet que Sánchez, ara de bracet amb Iglesias, es llueixi i estigui còmode. És una pregunta que dibuixa complicitat de trinxera, en què l’adversari no és un govern que es nega a fer un referèndum i diu que no vol parlar d’autodeterminació, ni sobre els fiscals que demanen penediment als presos si volen gaudir de permisos als quals tenen dret, o sobre el Tribunal Constitucional que ha instat la Fiscalia a actuar contra la mesa del Parlament per una moció sobre l’autodeterminació. No. La pregunta és sobre un adversari comú que és l’extrema dreta. És veritat que Esquerra ha dit al PSOE que abans de parlar de pressupostos vol veure quins fruits dona la taula de diàleg, però la decisió estratègica de Junqueras, amb tot el partit al darrere, és el que acaben de sentir dir a Rufián, que l’esquerra faci d’esquerra o, si puc adaptar-ho, que Esquerra vol ser l’esquerra, el gran partit de govern d’esquerres a Catalunya, entre altres coses, per prendre aquesta bandera al PSC i als comuns, amb qui ERC necessita marcar distàncies per no tenir fuga de vots entre l’electorat que vota en clau nacional, però tampoc no pot tenir gaire lluny per tirar endavant les seves polítiques.

Rufián ha començat estenent la mà al govern espanyol, un senyal de bona voluntat a Sánchez però que espera correspondència. Sabent que aspre que pot ser el portaveu d’Esquerra, això d’avui ha sigut un advertiment suau a Sánchez perquè recordi que el que vulgui fer en relació amb Catalunya o els presos polítics l'hi pot frenar aquesta variant de l’extrema dreta que són els voluntaris de l'“¡a por ellos!” per defensar la unitat d’Espanya. Uns guardians de la fe en què Sánchez podria tenir la temptació de refugiar-se per lamentar que no li deixen fer política.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.