L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Sánchez, retrobar-se és molt més que indultar"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va pronunciar ahir unes paraules importants, que no podem passar per alt perquè tenen voluntat de ser transcendents, de transmetre a l’opinió pública espanyola que, en relació a Catalunya, un temps nou ha arribat: “Jo crec que aquest és un govern que des del principi no ha amagat les seves intencions. Aquest és un govern que aposta clarament pel retrobament, per la reconciliació i per la convivència a Catalunya i de Catalunya amb Espanya; per tant, crec que és molt important superar episodis infausts que ens avergonyeixen al conjunt del país. Crec que quan parlem de Catalunya ningú està lliure de culpa. Tots hem comès errors i, per tant, el que hem de fer és aprendre d'aquests errors, mirar endavant i ser capaços de trobar un espai en el qual ens puguem retrobar. Això és el que vol la ciutadania catalana, això és per al que crec que apostarà la ciutadania catalana el 14 de febrer”.

Sánchez reconeix episodis nefastos i admet que l’Estat també s’ha equivocat: “Quan parlem de Catalunya ningú està lliure de culpa”. Tot aquest paràgraf és interessant, perquè, fins ara, l’Estat ha viscut instal·lat en l’autocomplaença autoritària: ¡A por ellos!, piolins, pallisses l’1 d’Octubre, clavegueres de l’Estat, el discurs del rei del 3 d’octubre, el Tribunal Suprem condemnant per sedició, la Fiscalia acusant per rebel·lió i dient que els presos han de mostrar penediment i rehabilitar-se… I ara Sánchez diu això.

Sí, ja els estic sentint, i m’estan dient que no sigui ingenu. Que quan des del rei fins a la policia, els serveis secrets, els jutges, els militars, la triple dreta, el mateix PSOE i el suport al 155 i el pinyol patriòtic dels mitjans s’han embolicat amb perfums de l’Espanya eterna, no hi ha polític, per més president del govern que sigui, que ho tiri enrere. I tenen raó. De fet, la resposta de tots aquests actors serà "No hi ha res de què avergonyir-se; si de cas, d’haver-nos quedat curts". Doncs mirin, encara els afegiré una altra raó per a l’escepticisme: la frase “Això és per al que crec que apostarà la ciutadania catalana el 14 de febrer” vol dir que les paraules de Sánchez estan impulsades per un incentiu electoral: el de recuperar el vot del PSC, que és una manera d’enfortir la posició socialista a tot Espanya, i qui sap si aconseguir un govern d’Esquerra amb els Comuns i el suport extern dels socialistes.

Les frases de Sánchez no son més, de moment, que la pista d'aterratge dels indults, una elaboració conceptual perquè els votants del PSOE acceptin una mesura que despertarà clamors de rojigualda. Cal retrobar-se, diu Pedro Sánchez. Retrobar-se és reconèixer l’altre, que és el que Espanya es nega a fer amb Catalunya, no anar a buscar-lo a la sortida de la presó després d’un gest generós. Podrien ser, però no són, les paraules fundacionals d’una nova relació Catalunya-Espanya.

L’indult alleugerirà el mal que les penes desproporcionades han causat en aquests polítics catalans i les seves famílies. Però l’indult només pot ser un primer pas: perquè no resolt la injustícia comesa amb centenars i centenars de processats, ni amb els exiliats. Per a això caldria l’amnistia. I perquè si es tracta d'obrir un temps nou amb Catalunya, caldria un pacte d’estat de dalt a baix que l’Estat no pot oferir, perquè reprimir qualsevol brot de plurinacionalitat i rebutjar com a pròpia la cultura catalana és constitutiu d’aquesta part, majoritària a l’Estat.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.