“Jo era com tu. Què faries en el meu cas?”

PeriodistaMOLT ABANS QUE l’assentament de la plaça de Catalunya fos notícia, ja era molt fàcil trobar un munt de persones que no és que dormin als carrers del centre de Barcelona sinó que viuen en dos metres quadrats al carrer, que han trobat un racó per instal·lar-hi un matalàs, una manta i un carret. I no se’n mouen. Poden ser uns baixos o una bastida. N’hi ha un parell que fa mesos que viuen en un xamfrà on han trobat tres avantatges, almenys: una balconada prou ampla per quedar arrecerats quan plou, un caixer per si fa molt de fred i una font pública per rentar-se cada matí i beure aigua. Alguns veïns els ajuden. Pel posat abatut, han perdut qualsevol confiança en ells mateixos. Han posat un rètol on hi diu: “Jo era com tu. Què faries tu en el meu cas?” ¿De debò que els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona no tenen una resposta?