'El violí d’Auschwitz', de Maria Àngels Anglada

El millor tuit sol ser el que no s’envia, sobretot si pretén ser un acudit enginyós sobre la quantitat de literatura que ha generat l’horror d’Auschwitz. Precisament en un moment en què la xenofòbia ha trobat sofisticades formes d’embrutir votants, Pérez-Reverte diu que tots els personatges del camp de concentració ja estan agafats, com ara el violinista. Com que el problema d’escriure una bona novel·la no deu ser els personatges sinó el talent, de l'autor no s’entén gaire bé per què s’excusa d’una manera tan eloqüent. En tot cas, que l’episodi serveixi per tornar a recordar que hi ha gran literatura capaç de fer-nos entrar en un camp de concentració i posar-nos a tremolar. Primo Levi i Elie Wiesel són dues referències autobiogràfiques imprescindibles. I més cap aquí, en el temps i l’espai, Maria Àngels Anglada va escriure el delicadíssim 'El violí d’Auschwitz', i Joaquim Amat Piniella, 'K.L. Reich'. No perdem l’ocasió de llegir-los i recomanar-los.