L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Vox: contra Catalunya, contra el progrés, contra la convivència'

Dissabte l’ANC va llançar un ultimàtum al Govern per implementar la República abans del 21 de desembre, si no demanarà dimissions. Amb aquest ultimàtum de l’ANC es tancava una setmana horrible del Govern i dels partits independentistes, que van ajornar fins demà la continuació del debat del Parlament, que van haver de suspendre perquè no estaven d’acord en allò de la substitució dels diputats suspesos per Llarena. El temps ho dirà però tinc la impressió que la setmana passada l’independentisme es va autolesionar d’una manera que pot haver acabat per cansar votants bàsicament moguts per la flagrant injustícia de l’Estat. El bloqueig del Parlament, la divisió profunda entre Junts per Catalunya i Esquerra i la falta d’una estratègia compartida fan pensar que serà difícil que aquest Govern pugui aprovar nous pressupostos. I calen nous pressupostos perquè la vida del país i les seves necessitats no s’aturen.

I perquè el panorama espanyol és amenaçador:

Casado reclama la gestió estatal de les presons (ja havia parlat d’il·legalitzar la CUP) i Rivera promet un 155 ampliat. De fet, Casado va dir: “Així que governem hi haurà un 155…” O sigui, nova promesa electoral: tarifa plana de 155.

I per si érem pocs, apareix Vox (m’ha sortit un rodolí). Vejam, el que diu Vox sobre Catalunya sona exactament igual que el que diuen PP i Ciutadans. Quina diferència hi ha entre dir que aplicaràs el 155 (Casado) i dir “Si estan en la cárcel algo habrán hecho” (frase de Rivera d’un populisme fastigós) o dir que dissoldràs els Mossos d’Esquadra, com diu Vox? Ahir, al míting, la ultradreta espanyola cantava “¡A por ellos!”, que cantaven ja fa un any quan acomiadaven la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que venia a Catalunya.

Vox és la continuació de l’”¡A por ellos!” policial, el del rei Felip de Borbó, i el financer, que aquests dies està destapant la secció d’Economia de l’ARA, després d’una feina en equip i que ha costat diversos mesos.

Vox arrossegarà PP i Ciutadans a tapar la fuga de vots d’extrema dreta per perquè no els diguin “derechita cobarde” o “veleta naranja”. Ens ve a sobre un programa d’ultradreta nacionalista espanyola més gran encara del que ja coneixem i patim.

Vox és la versió espanyola de la nova ultradreta mundial, la que mou dos sentiments fonamentals del comportament humà: la por i l’odi. Por i odi contra els immigrants (perquè t’estan prenent el lloc de treball), contra els homosexuals (perquè aquest país té uns valors morals), contra les dones, perquè Vox, com aquell anunci del conyac Veterano, “es cosa de hombres”. El més curiós és que aquests valors morals són a la carta: deportacions massives d’immigrants sí, lluitar contra la violència masclista no.

Passa als Estats Units, passa a Alemanya, a França… Ahir deien “els espanyols, sempre primer”, que és ben bé el que diu Trump, “America first”. Vox veu que hi ha un malestar real (de la gent que pateix per la seva feina o pel futur dels seus fills o per la unitat d’Espanya) però només dona una resposta que sembla real a un conjunt de pors diverses, a vegades confuses i inconcretes. Allà on Trump parla de la tanca amb Mèxic, els ultres espanyols parlen de la tanca amb Ceuta i Melilla (que, per cert, ja van visitar Casado i Rivera). Allà on Trump parla d’enemics d’Amèrica (els xinesos en l’àmbit comercial, els periodistes en l’àmbit interior), Vox parla dels catalans.

Aquest és el panorama d’aquest dilluns. En aquestes condicions servir el país vol dir fer les millors polítiques possibles i honorar la majoria sobiranista que la gent va donar als partits sobiranistes el 21-D. Donar raons perquè el sobiranisme sigui no només un vot convençut i sinó que sigui útil. Si no, el sobiranisme s’aboca a perdre la majoria al Parlament i deixar la lluita per la independència a la pròxima generació.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.