Amnistia i Constitució

En aquests darrers dies ha aparegut en escena el debat de l’amnistia en relació a la sentencia del Tribunal Suprem sobre la causa del Procés. Molta gent dona per fet que la sentència serà condemnatòria i l’amnistia apareix com una solució que cal considerar per revertir possibles penes de presó.

Les mesures de gràcia (amnistia, indult) sempre han plantejat problemes d’encaix en l'estat de dret. Són mesures difícils de conciliar a priori amb la separació de poders i el principi d’igualtat. Tanmateix, molts ordenaments jurídics les admeten com a solucions més o menys excepcionals que permeten eliminar o relativitzar els efectes d’una sentència quan concorrin causes que ho justifiquin. En el fons d’aquesta qüestió traspua el debat sempre delicat entre la idea de justícia formal i la de justícia material. També entre el paper que és propi de la justícia i el que ho és de la política. Un debat que encara té més rellevància quan els fets jutjats tenen un substrat polític derivat de la naturalesa dels fets i de les persones jutjades.

La possibilitat d’una amnistia genera dubtes pel que fa al seu encaix constitucional. La Constitució no la prohibeix expressament, però sí que exclou que la llei pugui autoritzar indults generals. L’amnistia (que vol dir 'oblit' en grec) es diferencia de l’indult en el fet que no considera comès el delicte, una diferència molt important respecte de l’indult perquè aquest només afecta la pena i no l’origen. L’amnistia és, doncs, una mesura de gràcia més profunda que l'indult quant a significat i rellevància, i això podria portar a la conclusió que si la Constitució prohibeix els indults generals, també prohibeix implícitament mesures de gràcia de més transcendència jurídica.

Tanmateix, no es pot perdre de vista que el que prohibeix la Constitució és el caràcter general (no particular) de l’indult, la qual cosa relativitza el problema respecte de l’amnistia perquè aquesta no ha de ser necessàriament una mesura de gràcia general, encara que a la pràctica ho hagi estat sovint. És important assenyalar que una part important de la doctrina constitucionalista considera que la Constitució no prohibeix l’amnistia i admet la possibilitat que el legislador en faci ús si es respecten determinades condicions i límits (per exemple, no es podria aplicar a tipus delictius que protegeixen drets fonamentals bàsics, individuals o col·lectius). La compatibilitat d'amnistia i justícia és possible atenent a un criteri de proporció i a l’existència d'una causa objectiva que la pugui justificar. Un supòsit podria ser la constatació que la norma vigent ja no serveix o ha esdevingut inadequada per donar resposta satisfactòria a una situació concreta, una evidència que justificaria una reforma legal de la qual l’amnistia bé podria ser una conseqüència lògica.

Nombrosos juristes, entre els quals m’incloc, han posat en relleu l’existència d’aquest problema en el judici del Procés. Adolfo Prego, exmagistrat del Tribunal Suprem, ja va advertir en un informe de l’any 2008 que els tipus de rebel·lió i sedició podrien ser difícils d’aplicar en una situació de les característiques que podria arribar a tenir el procés d’independència català. La configuració d’aquests tipus penals està pensada per a conductes d’altres èpoques que no s’haurien de traslladar o equiparar als escenaris que s’han considerat en la causa del Procés. Són tipus penals que han de ser aplicats de manera molt restrictiva i que requereixen una reforma urgent per impedir el risc de ser interpretats de manera massa laxa i que es caigui en un excés de rigor.

S’ha especulat amb l'eventualitat que la sentència, en el cas de ser condemnatòria, pugui tornar la pilota al terreny de la política. L’article 4 del Codi Penal atribueix als jutges i tribunals la facultat de recomanar un indult o fins i tot una reforma del Codi Penal si consideren que els fets no haurien de ser castigats o que la pena és notablement excessiva. Encara que seria molt desitjable, no és fàcil que això passi perquè podria tenir l’inconvenient d’afeblir la sentència, sobretot si el Tribunal Suprem mira cap a les instàncies judicials europees. Però amb recomanació o sense, aquestes mesures (amnistia inclosa) demostren que la política encara hi pot tenir molt a dir després de la sentència. Una qüestió de gran transcendència de cara als futurs esdeveniments.