El Parlament Europeu mou fitxa
En l’article "Absències a Estrasburg" constatava que, malgrat haver estat elegits pels ciutadans, tres eurodiputats catalans (Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comín) no van poder materialitzar els efectes de la seva elecció. De moment cap d’ells ha estat reconegut com a eurodiputat pel Parlament Europeu i no han pogut ocupar el seu escó.
La causa que això hagi passat ha estat la concurrència de dos factors. D’una banda, els obstacles posats per les autoritats espanyoles (el Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central) perquè els electes poguessin complir el requisit d’acatar la Constitució que estableix la llei electoral. De l’altra, les limitacions que té el Parlament Europeu per resoldre directament aquesta qüestió sense la intervenció prèvia dels tribunals, especialment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El procés electoral europeu es regeix en bona part per la normativa dels estats membres. Aquesta és la causa principal del problema. En haver-se impedit complir el requisit d’acatament de la Constitució, la Junta Electoral Central va tenir l’argument que necessitava per excloure de la llista oficial d’eurodiputats tramesa al Parlament Europeu el nom dels tres eurodiputats catalans. I malgrat que és el mateix Parlament Europeu el que ha de verificar les credencials dels electes i resoldre eventuals discrepàncies, aquesta facultat està molt limitada per una jurisprudència del TJUE que no li permet controlar ni esmenar la proclamació oficial d’eurodiputats feta per les autoritats estatals.
Quan el Tribunal Suprem va denegar a Oriol Junqueras el permís per poder complir el requisit d’acatar la Constitució, l’eurodiputat va presentar un recurs que va obligar el Tribunal Suprem a plantejar davant el TJUE una qüestió prejudicial per aclarir si l’eurodiputat electe podia gaudir d’immunitat i quins efectes podria produir aquest fet respecte de la seva situació de privació de llibertat. La presentació d’aquesta qüestió no deixa de contenir implícita una paradoxa. Amb la denegació del permís, el Tribunal Suprem volia impedir que s’adquirís la condició d’eurodiputat, un resultat que no acaba d’encaixar amb la presentació de la qüestió prejudicial perquè només s’hauria de discutir sobre la immunitat si prèviament s’accepta que s’ha adquirit la condició d’eurodiputat. Amb aquest capteniment el Tribunal Suprem fa palesa la debilitat de la decisió d’haver denegat a l’eurodiputat el permís per complir el que estableix la llei electoral.
Fa pocs dies s’ha sabut que la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu ha recomanat que el Parlament Europeu comparegui i formuli al·legacions en el procediment prejudicial que se segueix davant el TJUE, del qual s’ha de celebrar vista oral el dia 14 d’octubre. És una notícia molt important perquè permet que el Parlament Europeu expressi la seva opinió sobre el conflicte de fons, que no és cap altre, essencialment, que el de determinar si malgrat que no s'hagi pogut complir un requisit formal per causes alienes a la voluntat dels interessats ha de prevaldre la decisió expressada pels ciutadans a les urnes.
La recomanació de la Comissió no expressa el sentit de les al·legacions, tasca que correspon als serveis legals de l’Eurocambra. Tanmateix, és important remarcar que la recomanació de la Comissió justifica presentar al·legacions perquè creu que en aquest cas poden estar en joc els privilegis dels membres del Parlament Europeu. És un missatge implícit, però clar, sobre l’orientació que haurien de tenir les al·legacions. Es fa difícil pensar que l’Eurocambra no defensi els drets dels electes, és a dir, dels que han de ser els seus membres perquè així ho han decidit els ciutadans i ciutadanes. En la meva opinió, és clar que en un procés electoral de les característiques de l’europeu l’incompliment d’un requisit de dret nacional com és el d’acatar la Constitució no pot prevaldre sobre el dret de sufragi actiu i passiu; sobretot quan aquest incompliment ha estat deliberadament buscat per les autoritats per impedir un resultat (l’adquisició de la condició d’eurodiputat).
S’ha dit que el Tribunal Suprem no podrà dictar sentència sobre la causa del Procés fins que el TJUE no resolgui la qüestió prejudicial. No crec que sigui el cas, perquè la qüestió prejudicial no afecta pròpiament la causa penal, sinó un incident autònom relacionat amb els privilegis dels eurodiputats. La qüestió prejudicial no afecta el dret penal en virtut del qual s’ha de resoldre el judici dels Procés. Així ho va entendre el mateix Tribunal Suprem quan va elevar la qüestió al TJUE, deixant clar que aquest tràmit no suspenia la resposta a l'acusació que és en l’origen de la causa penal.