El Tribunal Suprem i la immunitat
El Tribunal Suprem (TS) va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial per saber si Oriol Junqueras gaudia d’immunitat en la seva condició d’eurodiputat. La qüestió prejudicial té per objecte obtenir del TJUE una interpretació del dret europeu quan aquesta és necessària per resoldre un procediment judicial nacional en què el dret europeu ha de ser aplicat. La decisió del TJUE és vinculant per al tribunal que planteja la qüestió prejudicial, i per això, aquest tribunal s’ha d’esperar a resoldre fins que no disposi del criteri del TJUE. És absolutament lògic que sigui així, perquè en cas contrari la qüestió prejudicial perdria tot el seu sentit.
El TS va cometre inexplicablement un greu error quan no va suspendre el judici del Procés malgrat haver presentat la qüestió prejudicial. Va dir que no calia perquè la qüestió no afectava la causa principal, sinó un incident processal (la denegació del permís per complir el requisit establert en la llei espanyola d’acatar la Constitució). Però el TS es va equivocar perquè saber si Oriol Junqueras tenia o no immunitat després de ser elegit eurodiputat afectava de ple el judici del Procés. Si tenia immunitat, el judici no podia continuar, i òbviament tampoc es podia dictar sentència. La immunitat implica la suspensió del judici mentre aquesta es mantingui, perquè és un dret que garanteix que el diputat electe pugui exercir lliurement el seu càrrec, llevat que sigui el mateix Parlament Europeu el que aixequi la immunitat si el TS li presenta un suplicatori.
El que finalment ha passat no hauria d’haver passat mai si les coses s’haguessin fet bé. El TJUE ha estat molt categòric en la sentència que va adoptar el 19 de desembre passat. Tan categòric i clar com dir que la condició d’eurodiputat s’adquireix des del mateix moment de la proclamació oficial dels resultats electorals i que, també des d’aquell mateix moment, actua la immunitat que va associada al càrrec d’eurodiputat. Per tant, Oriol Junqueras tenia immunitat des del dia 13 de juny del 2019, data de la proclamació dels resultats electorals. I això significa que ha passat una cosa molt greu. Tan greu com que el TS ha ignorat els efectes de la immunitat quan ha continuat el judici del Procés i condemnat una persona que tenia immunitat parlamentària.
Què hauria de fer ara el TS? En la meva opinió, a Oriol Junqueras se li ha vulnerat clarament el dret fonamental de participació política (art. 23 de la Constitució), del qual forma part la immunitat parlamentària. Dit ras i curt, la condemna de l’eurodiputat quan ja tenia immunitat presenta un vici tan greu que fa que la sentència hagi de ser anul·lada, la qual cosa és possible perquè l’article 241 de la llei orgànica del poder judicial ho permet quan una sentència s’ha dictat vulnerant un dret fonamental, com permet també que se suspengui cautelarment la seva execució. Crec que això és el que és necessari fer per garantir l’aplicació del dret europeu i permetre que la immunitat tingui efecte. Aquest és el nucli essencial de la qüestió que hauria de valorar l’Advocacia de l’Estat i no perdre’s en aspectes formalistes que han quedat superats per la sentència del TJUE.
Què farà el Tribunal Suprem? Molt em temo que no serà el que acabo de dir. És probable que el TS aprofiti la seva pròpia astúcia de no haver suspès el judici i haver dictat sentència. Amb la sentència, que és ferma, el TS podria sostenir que la immunitat ha desaparegut perquè la pena d’inhabilitació significa que el mandat d’eurodiputat ha quedat anul·lat. I si ha quedat anul·lat, ja no hi ha immunitat, com ja advertia l’advocat general del mateix TJUE en les seves conclusions. Amb aquest argument, el TS pot relativitzar els efectes de la sentència del TJUE dient que només es refereix a la situació de presó provisional. A banda d’això, penso que el TS també pot utilitzar la discutible doctrina que ell mateix ha establert en el sentit d’entendre que ja no hi ha immunitat un cop s’ha iniciat el judici oral, aprofitant que el dret europeu es remet a la immunitat reconeguda en el país de l'eurodiputat.
Si aquest escenari es confirma, seria realment pervers, perquè el TS es recolzaria en un fet que ell mateix hauria provocat de manera il·legal (no haver suspès el judici). Penso que s’ho hauria de pensar molt bé, perquè la decisió del TJUE té missatges implícits que caldria tenir en compte. Per exemple, el fet mateix d’haver resolt el fons de la qüestió quan se n’hauria pogut rentar les mans dient que amb la sentència del TS la qüestió prejudicial havia quedat sense objecte. O, també, el de no donar cap rellevància a la doctrina del TS sobre l’abast temporal limitat de la immunitat quan es tracta d’aplicar-la a l’àmbit europeu.
