Antoni Llena fa poesia amb els dibuixos de Joan Miró

BarcelonaAntoni Llena és un dels artistes que també escriuen: va recollir els seus articles apareguts a la premsa als llibres La gana de l'artista i Per l'ull de l'art, i també col·labora amb l'ARA. No ha explicat mai que escrigui poesia, però es pot dir que sí que ho ha fet en l'exposició de 150 dibuixos de tota la trajectòria de Joan Miró de la qual és comissari a la fundació de l'artista. Els esbossos de Miró semblen versos, i Llena proposa al públic que faci el recorregut amb calma i els llegeixi i els interpreti sense cap altra guia que la pròpia sensibilitat. Més concretament, com diu ell mateix, vol que els espectadors "es perdin" entre les peces i "s'embriaguin".

"Vaig decidir que només triaria els dibuixos que m'afectessin emocionalment –afirma Antoni Llena–. Vaig decidir que no partiria d'una idea preconcebuda, que no faria historiografia ni un treball acadèmic, sinó que em deixaria portar per l'impacte emocional. L'art necessita les emocions per tenir una experiència personal". De la mateixa manera que Joan Miró va fer constel·lacions, Llena volia mostrar els eixos de la seva obra, les seves obsessions i la seva gestualitat: "Miró feia escales, però no senzillament perquè hi pugem sinó perquè pugem fins a l'últim graó. I quan siguem a dalt donem una puntada de peu a l'escala i quedem suspesos en el lloc on les incerteses esdevenen pures, sense perdre mai l'estat de la perplexitat". Tot i així, la Fundació Miró ha publicat un plànol de l'exposició amb els títols de les peces.

Obres d'un gran humilitat

Malgrat tot, Llena encara no sap com aquesta experiència afectarà els seus propis dibuixos, que s'han convertit en el més destacat de la seva obra dels últims anys. Com els de Miró, els treballs de Llena també són molt delicats i estan amarats d'una humilitat franciscana. I precisament entre els dibuixos exposats posa en relleu els que estan fets amb un bolígraf corrent perquè representen com Miró en alguns moments va deixar de banda les "eines de sofisticació artística".

Llena va descobrir Joan Miró "tard", com diu ell mateix, perquè l'associava "al món dels nens". Les circumstàncies en què se li va revelar van ser curioses: estava mirant un quadre de Francis Bacon en un museu, per a qui l'home és, com diu Llena, "un vòmit". Quan es va girar es va trobar amb un quadre de Miró i va pensar que per a ell l'home és "un invent poètic" que cal mantenir viu a base de reinventar-se cada dia. Aquesta poesia és present en tres dibuixos en què hi ha el característic pagès català de Joan Miró, i en un quart que és un preparatori d'Interior holandès II. En un altre, un dibuix preparatori d'un llibre de Robert Desnos que va quedar al calaix, hi ha diversos motius essencials de l'univers mironià: un planeta, un estel, un insecte i una teranyina.

L'exposició porta per títol Miró: Constel·lació Antoni Llena i és fruit de la feina que Llena va fer amb la cap de la col·lecció de la fundació, Teresa Montaner, i el seu equip. Plegats van mirar els prop de 8.000 dibuixos que conserva la fundació. Curiosament, al primer dibuix de l'exposició hi ha un pedicur. N'hi ha un altre a l'últim dibuix catalogat de Miró. Però, en lloc d'aquest, el recorregut s'acaba amb un esbós diminut d'una pintura conservada al Centre Georges Pompidou, Bleu II.

"Evidentment que l'impacte emocional és un terreny llefiscós. Et pot fer cometre molts errors, però no més que els que es poden deduir de les teories", explica l'artista. La idea inicial que va tenir Antoni Llena quan va rebre l'encàrrec de fer una exposició va ser explorar els vincles entre Miró i Constantin Brancusi, però el projecte no era viable econòmicament. Tot i així, altres artistes planen per damunt dels dibuixos exposats, com Modest Urgell, que va ser un referent per a Miró, i el seu mestre Francesc Galí. "Joan Miró deia que el millor dibuixant era Francesc Domingo", recorda Llena. Precisament un dels treballs més antics és d'un exercici de tacte acadèmic. I en el terreny contemporani Llena relaciona Miró amb Jackson Pollock, Antoni Tàpies i Cy Towmbly.

La dinàmica del procés creatiu

Els dibuixos exposats no només evoquen el procés creatiu de Joan Miró com a pintor: n'hi ha un que evoca una Construcció del 1930 no identificada, un d'aquells assemblatges d'objectes tan característic de les primeres avantguardes. Per a Teresa Montaner és interessant la tria i com Llena ha exposat els dibuixos arreu de la sala, de dalt a baix: "Els diferents nivells expliquen les dinàmiques de la creació de Miró". També surten a la llum conceptes com "el micro i el macro", el joc amb els contraris i la importància que va tenir "la materialitat" de les obres. "Ha deixat molt clars tots aquests conceptes que veiem en l'obra de Miró, i és aquí on Llena coincideix amb ell", explica Montaner. Un altre detall curiós que explica és com Llena ha alliberat dos ocells concebuts per a dues ceràmiques i els ha enlairat fins a dalt de tot.

Malgrat que quan l'hi van proposar per primera vegada s'hi va negar, l'exposició inclou dues escultures de Llena, gairebé més fràgils que els dibuixos: una sense títol de l'any 2010 dona la benvinguda al públic i a través seu es poden veure alguns dels primers treballs exposats. I l'acomiada amb Et in arcadia ego 11, del 1995. Un altre dels reptes que va tenir Llena durant la selecció dels dibuixos és com exposar uns treballs tan íntims en un museu i que el públic els trobés "sense arrogància" i s'hi pogués acostar. "Alguns dels dibuixos gairebé no es veuen, com una teranyina, però tot i així les teranyines ens atrapen. Volia fer una teranyina de dibuixos que ens atrapessin emocionalment, o una constel·lació", conclou Llena. Coincidint amb Miró: Constel·lació Antoni Llena la fundació també exposa a l'espai de fotografia del vestíbul una selecció de retrats d'Antoni Bernard entre els quals hi ha els de J.V. Foix i Sebastià Gasch.