La urgència de restaurar el 'David i Goliat' d'Antoni Llena

BarcelonaDavid i Goliat, l'escultura d'Antoni Llena que el temporal Gloria va fer caure fa pràcticament un mes, comença a ser víctima d'atacs vandàlics. De moment només es tracta d'una pintada, però Antoni Llena tem que si l'Ajuntament de Barcelona no actua amb rapidesa pugui perillar el material, que és car. "El que em fa més por és que vinguessin pirates a desballestar-la", afirma Antoni Llena. "Si es comencés a robar metall –afegeix–, la cosa es complicaria perquè no es tracta només del metall sinó de la feina de realitzar l'escultura".

A l'Ajuntament de Barcelona encara no poden concretar si la rehabilitació començarà en els pròxims dies. "S'estan acabant de tramitar els treballs de restauració de l'escultura", afirmen fonts de l'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del consistori. "Els treballs es faran in situ –expliquen les mateixes fonts–, sense traslladar l'escultura, i consistiran en separar el llençol –l'estructura superior– de les potes i arreglar-ne la part que va quedar afectada en caure. Les potes es repararan perquè recuperin la forma original i es reforçaran. Finalment, l'escultura es tornarà a aixecar i es recol·locarà al seu lloc". "Potser els polítics no veuen la urgència de posar fil a l'agulla, i em preocupen aquestes coses perquè potser més endavant costi més reparar-la –lamenta l'artista–. No és la meva obra, és patrimoni comú. Ha esdevingut icònica i pertany a la ciutat", afegeix.

Antoni Llena va realitzar David i Goliat durant els mateixos anys que l'artista suec Claes Oldenburg feia els Mistos gegantins que hi ha al davant de la rèplica del Pavelló de la República a la Vall d'Hebron. Però Llena es va voler distanciar de l'esperit pop d'aquesta escultura i del fet que les obres d'Oldenburg estiguessin de moda en aquell moment i va fer-ne una altra que considera "un repte" a l'hora de realitzar-la i que tenia com objectiu "obrir camí" en l'espai públic de la ciutat de Barcelona. Com que a Llena li sembla important la idea del desafiament i mantenir viu el que proposa la seva escultura, li crida l'atenció que poc després de la caiguda es parlés de deixar David i Goliat caigut i malmès. "Em va arribar que a l'Ajuntament havien rebut molts missatges dient que estava molt bé com estava al terra i que potser s'havia de respectar així. Jo vaig dir que no. Sense reptes no es va endavant ", diu Llena.

La recuperació de la carassa per dins i per fora

"L'escultura va aguantar fins a l'últim moment, fins a l'última ventada de la nit", recorda Pere Casanovas, l'escultor que va realitzar David i Goliat –entre molts altres treballs per a grans artistes catalans i espanyols com Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Jaume Plensa i Juan Muñoz– i que es fa càrrec de la recuperació. Va enviar l'estudi necessari a l'Ajuntament i no fa públic el pressupost de les obres perquè encara no està aprovat. Pel que fa a la recuperació de la carassa, cal posar-la en posició horitzontal i arreglar la part que va caure al terra. "S'han de reparar totes les costelles interiors i s'han de canviar les planxes de l'exterior", explica Casanovas.

Per restaurar les potes del monument se n'han de reforçar les parts per on es van doblegar, que Llena va definir en el moment de l'accident com "els genolls". Com que els forts temporals seran cada vegada més habituals, els tres tubs que sostenen la carassa es reforçaran per aguantar vents de més de 140 km/h, com els que van fer caure. "Va ser una experiència molt greu. Els pins negres que hi havia al voltant van quedar arrencats de soca-rel", diu Casanovas. En canvi, David i Goliat sí que va seguir clavat al terra. "És una peça molt experimental. No la va voler signar cap enginyeria. La vam col·locar i va aguantar 27 anys i molts temporals", conclou Casanovas.