Bisbal em va cantar la 'Bulería'
David Bisbal va cantar 'Bulería' només per a mi. Sí senyor. A primera fila, a deu metres de l’escenari. Sol. “Bulería, bulería, tan dentro del alma mía”. ¿Que com he arribat fins al punt que Bisbal em canti 'Bulería'? Els hi puc explicar.
El festival Arts d'Estiu és un fenomen nou i fronterer en el món dels festivals estiuencs del país. Un món que donaria per si mateix per a un tractat de sociologia, ja que és en els festivals on més i millor se saben dividir els catalans. De la Porta Ferrada al Kalikenyo Rock de Juneda s’hi poden veure i resumir les diferències que fan del nostre un gran país inintel·ligible.
Xevi Gómez és actor i monologista. Els seus dots organitzatius i la seva encomanadissa empenta van fer que acabés de director d’aquest festival que el dia 22 rebia l’actuació de David Bisbal. Deia que l’Arts d’Estiu és un festival fronterer. Primer, perquè aquest any i per primer cop se celebra, com el Berlín de la postguerra, enmig de la frontera entre Pineda i Santa Susanna. De fet, el mur que delimita el 'village' de l’escenari passa precisament per la frontera municipal. Els dos consistoris, també per primer any, col·laboren en el finançament.
És un festival fronterer perquè es mou en aquell terreny (tan català) que hi ha entre l'empresa i el teixit social. El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda és qui s’encarregava dels antics formats del festival. És un centre amb 1.000 socis per a una població de 25.000 que destaca en l’educació teatral per a uns 20 nanos. I enguany, patrocinadors locals, globals i públics han aconseguit que el pressupost arribi als 600.000 euros.
Fronterer perquè el cartell va destinat al que en diríem un públic metropolità. “Per al concert de Bisbal, la nostra entrada més cara val el mateix que la més barata de Cap Roig", diu Gómez. Els festivals d’estiu i les classes socials catalanes. Aquí hi ha tema.
Fronteres. “Volem estar entre Porta Ferrada i Pedralbes –ho defineix Gómez–. A Pineda hi ve de segona residència molta gent de Santa Coloma, Sant Adrià, de l’àrea metropolitana”. Melendi, El Cigala, Rosario o Luis Fonsi, però també Els Pets o Joan Dausà.
I Bisbal. Mentre xerrem, les proves de so tronen. El 'triunfito' porta una banda que a les proves es deixa anar amb moments que recorden Triana i rampells jazzístics rotllo Keith Jarrett. La veu de Bisbal, perdonin, ho peta bastant. “Porta uns altaveus per fer un Palau Sant Jordi –diu en Xevi Gómez–. Bisbal només beu Powerade. És un nano molt controlat”.
Parlem del vicepresident del govern, que és de Pineda. I del fet que aquest any ho proven amb un 'village', que és aquest espai 'hipster' que s’estila avui dia amb furgonetes que donen menjar i que ha acollit 70.000 persones.
Em deixen entrar a l’escenari. Només l’'staff'. Bisbal dona instruccions sobre un sintetitzador: “Ojo, ésto se baja. Que llevo tres días que se baja mucho”. De sobte, després d’un minut fent com fusió, arrenca: "Bulería, bulería!" I jo que m’hi apunto. I quan estic 'on fire', ell que para: “Ya está bien. Enfoquemos para la noche”. Fora, les fans fan una alegre cua per travessar el mur entre Pineda i Santa Susanna.
