El Macba o l'art deambulatori
El Macba serà un magnífic ambulatori, però, per ara, encara és un museu. Un d’aquells que es van fer per higienitzar el Raval, per posar-lo en el mapa i, en acabat, per apujar la contribució. Aquest estiu, aquesta zona de Barcelona està tenint un notable protagonisme periodístic. Per exemple, el grup polític Ciutadans va arribar a fer una pregunta al mateix govern espanyol sobre un racó de l’exposició 'Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial', que encara es pot veure, en què es parlava com de passada sobre l’origen de Cristòfor Colom. Vaig anar a veure el motiu de l’afront nacional. En una paret hi ha quatre fotos de les figures de la base del monument a Colom de Barcelona. Són les vinculades a les figures catalanes del descobriment. I un text que ve a dir que l’origen de l’almirall és controvertit i citen Bilbeny (però no Ulloa, Merrill o Yrizarri, altres autors que defensen la catalanitat de Colom). Collonades. I ja que hi som, anem de descoberta com va fer l’almirall.
La planta baixa es destina essencialment a refugi de turistes. Estirats a les butaques, es refresquen i es connecten per seguir fent les coses de turistes que vulguin fer.
La botiga de records dels museus sol ser el que més es recorda dels museus. Regals de bon to, samarretes que et fan lluir, llibres que dignifiquen la prestatgeria... L’Amazon de la gent amb ganes de quedar bé. Entre la secció de confecció de la botiga em va cridar l’atenció la ronyonera a 52 €. Bosses de polièster reciclat a 59 €, un 'foulard vibration passion' a 88 € i una motxilla per a nen en forma d’animaló per 64 €. Potser si el Macba necessita més espai és per obrir les seccions d’alimentació i parament de la llar.
Entre els productes editats, destaca el catàleg de 'La bestia y el soberano', l'exposició que li va costar el cap al director Bartomeu Marí i que surt a 39 €. Un bon record a preu raonable.
I el següent focus d’actualitat és la impertinent presència a la plaça d’uns senyors ja grandets, que haurien d’estar aixecant el país i que perden el dia fent el brètol a sobre d’unes fustes rodants que anomenen 'skates'.
Aquesta nosa urbana va ser denunciada aquest estiu en una piulada de l’actriu Júlia Barceló des d'un punt de vista de gènere. Efectivament, són mascles alfa en construcció. Només dues noies entre la cinquantena de mansos sense samarreta i calçat de marca donarien per bona la tesi.
Per dissuadir aquesta passa de brètols, l’Ajuntament ha plantat un solitari (i grafitejat) cartellet que aconsella: “L’skate fa soroll, desplaça't a peu” “No passis a menys d’un metre dels vianants” i, finalment, “Pots ser un perill...”, així, implorant la benevolència d’aquests malcriats.
Els cartells que reclamen el CAP a la Capella de la Misericòrdia, espai disputat per l'oligarquia que gestiona la Fundació Macba, resisteixen. A sobre del mural G-333 de Chillida, a la banda de Joaquim Costa, una pancarta mural que contradiu l’esperit 'artwashing' de la plaça diu: “Ens foten fora de casa”. L’art 'compromès' és dins el museu. El crit de dignitat dels veïns ("Pintura plàstica sobre tela. Diversos formats") és fora.
