‘Hipsters’, marxistes, milionaris i una mala decisió

M'he tret la barba. Són aquelles coses que es fan a l’estiu per la gracieta. En general, els homes que van afaitats a la feina es deixen la barba durant l’agost de la mateixa manera que es descorden tres botons de la camisa, per semblar més artistes, més virils, més Russell Crowe a Gladiator (tot i que molts acaben més a prop del Tom Hanks de Nàufrag o del Jeff Bridges d’ El gran Lebowski ).

Però la meva absurda decisió m’ha portat en direcció oposada. Jo, de per si, amb les ulleretes i els cabells blancs, ja tinc un posat bohemi, irònic i poc donat a assumir responsabilitats. Però ja ho veuen, en un gest insurgent molt propi dels temps del Procés, m’he afaitat. I mentre els altres senyors llueixen un interessant look descuidat, jo semblo el comptable d’un concessionari Skoda als afores de Munic. El cas és que, ara que la trobo a faltar, he investigat sobre aquesta moda d’anar pelut i he topat amb Rob Brooks, que és un “biòleg evolucionista” australià especialista en els beneficis evolutius de l’atractiu físic i autor d’un llibre molt suggeridor: Sex, genes & rock’n’roll. Brooks va presentar l’any 2017 un article al Royal Society Journal Biology Letters sobre les barbes en què vinculava la seva extensió a les crisis econòmiques. “La història ens ensenya que els homes cooperen millor si van afaitats”, sentencia Brooks (que no porta barba). Ell creu que les societats barbudes són més individualistes i pessimistes. Diverses fonts consultades coincideixen en situar l’origen de l’actual moda entorn de la caiguda de Lehman Brothers i, amb aquesta companyia, de la cultura dels brokers, sempre engominats i afaitats.

Casualitat o no, dels deu homes més rics del 2020 segons Forbes, només dos porten barba. Carlos Slim, el magnat mexicà que porta una finíssima barba tapapapades, i Larry Ellison, propietari d’Oracle, que llueix una ridícula barba com de dimoni dels pastorets. Ja ho veuen, un 80% dels bilionaris s’afaiten. Els capitalistes, de Rockefeller a Florentino Pérez, de Henry Ford a Amancio Ortega, tenen les barres com el culet d’un nadó.

Si acceptem aquesta tesi, quin aspecte tindrem l’any que ve, quan arrenqui la mare de totes les crisis, si ja portem barba? Ara s’entén que els pares del socialisme, saltant de crisi en crisi, fessin la fila que feien. Bakunin, Engels i sobretot la barba de Marx ens il·luminen sobre com serà la tendència tardor-hivern del 2020.

El que potser alguns de vostès no saben és que Marx va fer un Baños al final de la seva vida. La primavera del 1882 va viatjar fins a Alger buscant un millor clima. Marx patia hidroadenitis supurativa, una malaltia cutània molt dolorosa que l’havia portat des dels 43 anys a deixar-se barba. Però el metge li havia ordenat que es rapés del tot per aplicar-se un remei d’arsenat.

Abans d’anar al barber, va passar per un fotògraf a fer-se la que seria la seva última i més mítica fotografia amb aquella barba patriarcal. En acabat, es va rapar del tot i sense barba va passar els últims mesos de vida.

Així que, ja ho veuen, rasurat i amb la llarga perspectiva d’una estretor contestatària, passo l’estiu més Marx que mai.