Les conspiracions són totes falses excepte les que són veritat
Mira que hi ha motius per fer manifestacions aquest estiu. Doncs ja ho veuen, a la capital del Reino, com en altres racons d’aquesta Terra plana que habitem, el motiu de la protesta era la conspiració de moda. Aquella que va des de Bill Gates fins al xip 5G i des de la guerra bacteriològica xinesa fins al control social del govern comunista de Sánchez. Jo, els hi confesso, soc un fidel seguidor i molt partidari del món de la conspiranoia. De fet, em sembla inconcebible i poc rigorós provar d’explicar qualsevol societat moderna sense tenir en compte les explicacions alternatives a les versions oficials. Les conspiranoies són una versió popular, kitsch en ocasions, poètica en d’altres, de contrapoder a unes administracions omnímodes. De deep states gegantins i de megacorporacions que deixarien en ridícul el Doctor No, Moonraker i Lex Luthor plegats si mai haguessin constituït una cooperativa del sector criminal.
Les conspiranoies són la forma que té la cultura popular d’organitzar la resistència al poder. Són la versió contemporània dels contes de Grimm, de l’home del sac, de les fades i els gegants. Es tracta d’un fenomen atàvic i important que prova de donar sentit a l’obscur món de l’ambició.
Les conspiracions a vegades tenen raó. No, no dic específicament que Bill Gates vulgui destruir la humanitat, tot i que el fet d’haver creat el Windows Vista va ser, innegablement, un primer intent força aconseguit. Ni tampoc estic avalant cap disseny artificial del virus, tot i que la guerra bacteriològica existeix des d’abans i tot que es conegués l’existència dels microorganismes. És conegut que els tàrtars al segle XIV tiraven cossos infectats de pesta dins les muralles de les ciutats que assetjaven.
Pensava per exemple en els anys 60 i 70. El món bullia de protestes, que van ser desmantellades de maneres diverses i rocambolesques. En aquells anys molts activistes van denunciar conspiracions governamentals que eren ridiculitzades pels agents de l’ordre i la premsa seriosa. Passats els anys, vam saber que l’FBI sí que tenia un programa secret (Cointelpro) per desmantellar tota mena de contestació, vam saber que existia una conspiració a tot Europa sota el nom de Gladio i una a l’Amèrica Llatina anomenada Cóndor.
Miguel Bosé no és, certament Abbie Hoffman, l’activista que va insistir a fer públic que l’FBI conspirava, ni és Assange, que ens va descobrir les foscors del ciberpoder. Aquesta pandèmia és un tema prou evident i dolorós. Però si poden, pensin sempre, encara que sigui per un moment, que sí. Que Kubrick va rodar l’allunatge d’Armstrong, que a Roswell tenen els cossos d’alienígenes morts en accidents de trànsit estel·lar, que el de les Torres Bessones és un atemptat de falsa bandera, que realment les estructures d’estat estaven a punt l’any 2017 o que, posats a imaginar, el rei Joan Carles més que aturar el 23-F el va organitzar.
El món alternatiu pot ser fals i la conspiranoia una mena punkie d’epistemologia. Cert. ¿Però algú dubta que cada dia ens donen més motius per creure, com assegurava el savi agent Mulder, que la veritat és allà fora?
