Ara quina pressa us ha agafat?

Agafeu tots els Seats 600 que encara queden i porteu-los a desballestar. Agafeu tots els fonògrafs, ràdios de galena i tocadiscos i porteu-los sense excepció al punt verd. ¿I aquelles pinturotes romàniques analògiques sense definició i amb un nombre baíxissim de píxels? Delete! Esborrar. Oi que no us agradaria? Oi que sempre sortiria algú dient que si el patrimoni, que si la memòria, que si conservar el passat i que no se què o no sé quantos? Doncs per què no ens deixeu viure en pau a nosaltres? Per què no permeteu que ens quedem tranquil·lament als anys noranta sense fer hacking ni hatering a ningú?

Estic parlant, crec que tots vostès amics lectors comparteixen la meva indignació, de l’arbitrària i genguiskhanesca decisió de Microsoft d’apagar per sempre més el navegador Explorer. Tan bé que anava, el pobre. Jo m’he resistit heroicament als cants de sirena diaris que em feien les màquines perquè em passés a un navegador més modern, més ràpid i amb més mandangues. Com els hi va passar als pobres constructors d’ermites romàniques cap allà al segle XII quan aquells fatxendes maçons gòtics els van engalipar amb l’artifici dels arcs sense contraforts i aquells espais buits gegantins que, total, ja em diran què poden portar de bo a part de refredats. Per què accepteu i fins i tot subhasteu a preu d’or tota mena d’antiguitats i no conserveu les informàtiques?

Mobles victorians, jous del segle XIX, vestits de Paco Rabanne dels 70, andròmines fetes amb rocs malgirbats del paleolític… Tot ho voleu guardar, a tot hi voleu donar “nova vida”, tot us evoca temps millors, més senzills, heroics i feliços excepte l’Explorer!

Bé, no tots. Hi ha un moviment general de recuperació dels vells videojocs, i jo, per exemple, estic en contacte amb la gent de l’Aula Geek (info@aulageek.cat), que es dediquen a recuperar i posar en valor i funcionament tota mena d’estris que l’embogit mercat tecnològic ha apartat del camí. No són els únics. La Biblioteca de Catalunya també s’interessa per la memòria tecnològica i al Musseu del Disseny m’explicaven que aquesta velocitat a l’hora de descartar formats i equips pot fer que de l’últim segle no en quedi registre per impossibilitat de llegir codis, llenguatges i flexidiscos.

On aneu tan de pressa? Jo vivia feliç amb el meu Yahoo i el meu Explorer i quan algú provava d’enredar-me amb la camàndula que hi havia serveis i productes més ràpids, sempre els desarmava: no soc motorista, no visc pendent de les centèsimes per guanyar una pole. Jo escric, i si un correu trigués (a tot estirar) un segon a arribar, us ben juro que ho trobaria tot rapidíssim.

Si teniu dret a coure sardines a la brasa com els neandertals, per què jo no puc enviar correus amb l’Explorer com feia Clinton amb el seu personal? Slow food, slow life …Volem slow internet! Que aquest temps entre l’“enviar” i l’adornar-se que estàs enviant un insultant correu a l’adreça equivocada et permeti aturar l’error. Que entre engegar l’ordinador i poder obrir el Word tinguis temps de fer un cafè.

Bill Gates, si ets subscriptor de l’ARA, deixa alguna reserva natural, deixa’ns als boomers l’única subversió possible: desactualitzar-nos.