Stòitxkov i Michel. Caminero i Sergi Bruguera. Figo i Àlex Crivillé. Luis Enrique, Iker Casillas i Juan Carlos Ferrero. Morientes i Gerard. Tots, sense excepció, competint per veure qui feia més el mec. Quan van anunciar les natillas Danone amb aquell recurrent eslògan tirant a absurd (“Repetim?”), alguns ja eren estrelles esportives en retirada, en franca decadència. Amb l’excepció de Figo i de Casillas, esclar. El primer, el portuguès, va fer l’anunci el 2000, el mateix any que va canviar el Barça pel Madrid, una decisió que l’afició blaugrana no acabaria de perdonar mai. No està escrit enlloc que les dues coses estiguessin relacionades. El segon, el porter madrileny, va fer-lo el 2002, l’any que va ser decisiu a la final de la Champions League de Glasgow i al costat d’un Luis Enrique que encarava els seus últims anys vestit de curt i amb botes de tacs.
Però segurament el més recordat és el de Hristo i Michel, arxienemics dins del camp quan vestien de blaugrana i de blanc i tan col·legues quan es va tractar d’engolir postres làctiques. Una de les claus d’aquests espots va ser sens dubte que els protagonistes cantaven ells. Poso cantar en cursiva per motius obvis. L’instant més ridícul dins l’antologia dels ridículs de l’inacabable món dels anuncis potser és veure Figo i Crivillé corrent pels passadissos de supermercats, l’un empenyent el carret i l’altre a dins, mentre riuen forçadament en ple devessall de suposada simpatia. Per a Danone va ser un autèntic triomf. Com quasi sempre, per cert, que una marca comercial confia en esportistes per fer d’anunciants.
¿Recordeu aquell delirant “Bravo, Caprabo!” amb Ruud Hesp? Ah, i no puc deixar d’esmentar la proverbial afició de Danone per canviar els noms dels seus productes. Petit Suisse va deixar de ser-ho perquè un formatge fresc suís els hi va obligar. Des de llavors és Danonino. El iogurt grec va passar a dir-se Oikos i el que ens ocupa, les natillas, ara són Danet. Per què? Doncs perquè el genèric natillas no els interessava. Preferien un nom propi.
Natillas Danone (1999)