En aquesta sèrie estival, festiva i espurnejant com el que toca, com una revetlla, com un castell de focs, com un espetec de bombetes sobre l’asfalt, com una orxata deglutida sense pietat, qualsevol menció a franquícies colonitzadores serà o bé casualitat o bé un dard. O bé, sent sincers, potser algun pecat sí que m’haureu de perdonar, potser estarà bé que feu els ulls una mica grossos. Com per exemple -visca la coherència- avui. Sí, perquè avui me’n vaig una estona a la república independent de casa meva afegint-hi els acords, dolços i melodiosos, de la veu de Gino Paoli i el seu etern Senza fine.
Són dos anuncis diferents, el del nen que explica les lleis que regeixen casa seva i el dels avis que s’escapoleixen de la residència per anar a viure plegats, previ pas per Ikea i amb l’eslògan final que tanta fortuna ha fet: “Redecora la teva vida”. Són dos anuncis diferents però dins del meu cap es confonen i es fusionen com si fossin un de sol. Senza fine sona al segon, amb esperit metafòric. Encara que siguis gran, la vida continua, la pots fer giravoltar, reinventar-la -intentaré no utilitzar aquest verb més enllà del que sigui imprescindible-, pots fer que sigui un sens fi de sensacions noves, reviscolar-la, fer que rebrotin els efluvis de l’enamorament, fins i tot.
Exagerat, oi? Tot plegat per vendre un autèntic sens fi de Billys, Kattrups, Ekebols, Malms i Lacks. Convertir la uniformitat en normalitat. Aconseguir que qui més qui menys estigui feliç i content de tenir a casa seva la mateixa taula, la mateixa làmpara i el mateix moble de bany que tenen milions de persones a tot el món.
Fer possible que el disseny suec te’l sentis teu per a tota la vida i fer-te creure que no necessitaràs mai més anar a una botiga de la Garriga a encarregar un armari i que dissenyar tots els racons d’una cuina pot ser una experiència inoblidable. Això és, amics, la república independent de casa nostra, de casa de tots.
La -gran- botiga on tant se val el punt del recorregut en què t’aturis i observis. No trigaràs ni vint segons a detectar una parella discutint.
Ikea (2006)