1/1: L’any de l’indult

Pot ser que aquest que comença sigui l’any de l’indult als presos polítics catalans. Si ho acabés sent –no és gens segur–, seria una bomba en la política espanyola i en la catalana. En l’espanyola, perquè hi hauria una confrontació duríssima amb l’indult com a raó o com a excusa –estan confrontats per moltes altres coses– entre l’oposició de dreta i l’esquerra governant. Mentre una ho presentaria com una traïció, perquè vol que la humiliació i la venjança no tinguin cap escletxa, l’altra ho presentaria com un signe de distensió que ajudaria en la pràctica a desactivar l’independentisme. I l’indult seria també una bomba en la política catalana –marcada per les pròximes eleccions–, on, amb els presos al carrer, entrarien encara més en col·lisió dues concepcions dins del sobiranisme: la que dona per vençut allò que vam anomenar el Procés i creu que el que cal ara és gestionar el millor que es pugui el dia a dia per tornar-ho a intentar quan es tingui més força; i la que creu que el Procés no està liquidat ni derrotat i que seria útil mantenir-lo obert amb el màxim grau de confortació possible. L’indult no és la solució, però seria una bomba. Si arriba. I si arriba, què passarà amb la resta dels represaliats presents i futurs no indultats?