Any nou, problemes vells
Segurament era de somiatruites pensar que amb el canvi d’any desapareixerien els problemes estructurals que arrossega el Barça. En el derbi, un dia més, s’hi van tornar a evidenciar les mancances d’un equip que cada cop que juga fora de casa sembla que vagi al dentista. Un equip que transmet poc sobre la gespa. I que malgrat tot es manté líder, encara que sigui per diferència de gols.
El discurs segueix sent el mateix, el resultadista. Mentre s’estigui al capdavant no hi ha motius -almenys, de portes enfora- per posar-se nerviós. I fins i tot es desconfia de les veus crítiques. Entrenador i jugadors van dient que cal millorar, però a l’hora de la veritat passen els dies i es torna a caure en els mateixos errors. És evident que les coses no rutllen i que se segueix sense posar remei en coses essencials. Per exemple, el joc de combinació. En la primera part el Barça va fregar el 80% de possessió, però no va disposar d’una ocasió clara fins al minut 45. Poques idees col·lectives i poca profunditat. I les mateixes dificultats per superar la pressió rival en la sortida de la pilota. Per no parlar de com l’equip es trenca amb facilitat, o de la pressió tímida per recuperar pilotes, o de les múltiples pèrdues al mig del camp. Una d’aquestes, la que va significar la segona groga a De Jong.
Valverde, gairebé sempre conservador, va decantar-se per fer jugar Messi i Suárez de titulars. I encara que aquest últim fos protagonista en els dos gols culers, es va evidenciar que físicament no estava al 100%. És ben normal, tenint en compte que només va tenir dos dies d’entrenament. Els mateixos que Messi. O que Arturo Vidal, que va sortir a la segona part. El tècnic, un dia més, va fiar la sort de l’equip a les individualitats de les estrelles. I Messi, per més coratge que hi posés, no va poder ser decisiu.
Sí, el Barça hauria pogut guanyar si Diego López no hagués fet dues grans aturades. Però també hauria pogut perdre de no ser per aquella gran aturada del porter Neto. Quan es cau en la temptació de jugar a l’intercanvi de cops, pot passar el que li va passar ahir al Barça. Per més derbi que fos, per més vitamines que tingués l’Espanyol després del canvi d’entrenador, la diferència entre el primer classificat i l’últim hauria de ser molt més evident.
Hi ha dades que fan por. Dels deu partits fora de casa, en Lliga, el Barça ha començat perdent en sis. I d’aquests només n’ha pogut guanyar un, a Leganés. Any nou, problemes vells.