L’any rodó de Lluís Cortés
Fa un any que l’entrenador del Barça femení va estrenar càrrec i en fa un balanç positiu
BarcelonaTot just avui, 9 de gener, fa un any que el Barça canviava el timó del seu equip femení. Un empat sense gols en el derbi contra l'Espanyol va acabar de sentenciar l'entrenador Fran Sánchez i va forçar la directiva a trobar-li un relleu a la banqueta: l'escollit va ser Lluís Cortés, que aleshores estava fent de tècnic assistent. Del segon pla, el balaguerí va passar al primer lloc de la banqueta i, 365 dies més tard, el balanç que en fa és molt positiu. "Estic molt content del meu primer any", reconeixia a la televisió del club. En general, el 2019 ha sigut un any esportiu excel·lent per a Cortés.
En total, Lluís Cortés ha dirigit l'equip en 39 partits oficials, dels quals n'ha perdut 4 i n'ha empatat un. A més, pot presumir que el seu Barça marca 3,06 gols per partit i n'encaixa 0,56. L'equip blaugrana és una piconadora, i ho és especialment a casa, on només ha concedit 3 punts en una única ensopegada, contra l'Sporting de Huelva al Miniestadi. Aquell ensurt va venir només un mes després de la revolució a la banqueta i va acabar perjudicant les opcions de l'equip a la Lliga. Les rotacions i accions accidentades, amb un autogol i una expulsió inclosa, expliquen aquella derrota, però també el fet que l'equip encara estava en transició. Quan va arribar, Cortés es va reunir amb les capitanes per veure "què creien que es podia millorar". "Enmig de la temporada tampoc podíem canviar radicalment la dinàmica, però sí que vam poder aportar noves idees per modificar algunes coses del dia a dia i del model de joc", explica a Barça TV.
El pas dels mesos és el que ha consolidat el nou rumb de l'equip. De fet, les quatre derrotes acumulades es concentren en la mitja temporada passada: una d'elles va costar l'eliminació a la Copa de la Reina, a mans de l'Atlètic de Madrid (2-0), i l'altra va ser a la final de la Champions contra el totpoderós Olympique de Lió (4-1). La quarta és a l'última jornada de Lliga, al camp del Tenerife Granadilla, quan matemàticament només hi havia opcions de títol si l'Atlètic punxava. No va passar. Des de llavors, tot immaculat.
L'aprenentatge de la Champions
El principal èxit de l'etapa de Lluís Cortés al Barça, de moment, és la fita històrica de jugar una final de la Champions. A Budapest les blaugranes no van tenir res a fer, però l'aprenentatge d'aquell partit contra el Lió ha posat les bases del que és actualment l'equip. Asisat Oshoala, cedida com a reforç d'hivern, va ser renovada, amb la intenció d'ajustar la desigualtat física que encara separava el Barça dels equips més potents d'Europa. En aquesta línia d'aportar un plus d'intensitat també s'han fet altres reforços, sobretot el de Caroline Graham Hansen i, ara al desembre, el d'Ana Crnogorcevic, encara inèdita. Per guanyar gol, el gran reforç ha sigut Jennifer Hermoso. En paral·lel, l'equip ha buidat el vestidor de jugadores amb pocs minuts (han marxat Andressa Alves, Toni Duggan, Natasha Andonova, Gemma Gili o Bárbara Latorre) i ha promocionat algunes jugadores joves del filial, com Candela Andújar, Laia Codina, Clàudia Pina i Carla Armengol. El salt qualitatiu de la plantilla és evident. "Algunes jugadores han fet un pas endavant i ens n'hem beneficiat tots", admet.
Imparables al nou curs
La millora substancial del Barça, de fet, ha arribat després de l'estiu, quan Cortés ja s'ha fet l'equip a mida. Ha incorporat noves peces a l'staff, amb l'entrada de Rafel Navarro (assistent), Jacob González (preparador físic) i Isabel García (psicòloga esportiva). Ha fet una pretemporada al seu gust, amb una estada a la vall d'en Bas i diversos amistosos –fins i tot contra equips masculins– i ha construït una idea de joc que està seduint l'afició. La mitjana d'espectadors a l'estadi Johan Cruyff supera els 3.000 espectadors. "L'estadi té un aforament que és ideal i ens hi sentim molt acollides", destaca el tècnic. Dues mil persones al Mini no generaven sensació de ple i ara l'ambient és festiu a les graderies de Sant Joan Despí. El retorn de l'equip a aquest caliu és contundent: en tots els partits a casa, excepte en la tornada de Champions contra la Juventus, s'han marcat tres gols o més. S'ha repetit tres vegades el 5-0 i dues el 6-1. La festa la va encetar el Tacón enduent-se un espectacular 9-1.
El Barça 2020 té el repte de seguir sent un equip rodó com ho és ara. Només ha concedit dos punts, per culpa d'un empat a Vallecas contra el Rayo a principis de curs. Des de llavors, el ritme de joc és altíssim, inabastable per a la majoria d'adversaris. Aquesta temporada el Barça marca 3,67 gols per partit i n'encaixa 0,39. És, clarament, l'equip més contundent de la Primera Iberdrola, que lidera còmodament amb 7 punts d'avantatge, i manifesta una superioritat similar a la que tenen a les seves lligues l'Olympique de Lió (fa 4,08 gols per partit i en rep 0,33) i el Wolfsburg (4,46 gols marcats per partit i 0,31 d'encaixats).
La comparació amb els grans campions francès o alemany encara reclama prudència, però l'ambició de l'entitat és majúscula. El punt de mira són ells i l'horitzó és Europa. Abans, però, s'ha de tornar a dominar la competició domèstica, una missió que Cortés no oblida en cap moment. "Aquest club no pot estar quatre anys sense guanyar la Lliga, i menys amb l'aposta que s'està fent", admet Cortés. És obertament el gran objectiu d'aquesta temporada i, de moment, l'equip va "pel bon camí".