99 anys impertèrrit

Saber-se intocable, etern o atemporal deu afectar fins i tot la postura corporal. Ho dic mentre miro i remiro l’última imatge oficial del duc Felip d’Edimburg, que va reaparèixer aquest dimecres per la via fotogràfica al costat de la seva esposa al Castell de Windsor i amb motiu del seu 99è aniversari. Una cirurgia al desembre i un accident de trànsit als 97 anys -pel qual Buckingham va haver d’obligar el tossut nonagenari a deixar de conduir- són les últimes notícies que tenim d’ell. Uns esdeveniments, però, que no li han canviat el posat. Ans al contrari, perquè segueix incòlume com sempre.

El fet que hagi complert anys aquest dimecres en plena crisi familiar -el seu fill Andreu està acusat de pederàstia i el seu net Enric ha abandonat la família reial per marxar als EUA per amor- jo tenia bastant coll avall que no li causaria grans maldecaps. De fet, després dels que van patir per culpa de tot el que li van fer a Diana de Gal·les i tots els xous que ha provocat ell mateix amb les seves declaracions de barra de bar davant la premsa, els actuals embolics era evident que no el neguitejarien gaire. No obstant, podia semblar que la pandèmia podria causar-li algun canvi anímic donada la gravetat de la situació i la seva edat. Però tampoc. A ell, el coronavirus, comparat amb la seva vida familiar i personal, li deu semblar un spa.

Mira si està aguerrit que sembla que no l’ha afectat ni haver d’estar tot el dia amb la seva esposa, cosa inaudita. Arran del que al Regne Unit s’ha batejat com a operació Bombolla, ell i la reina Elisabet II estan confinats junts a Windsor, i només un reduït equip de vint persones hi té accés per minimitzar qualsevol risc de contagi reial de covid-19. Després de 73 anys de casats durant els quals ella s’ha dedicat principalment a regnar i ell a distreure’s tot el dia -i tota la nit-, de cop redescobrir la parella podia haver estat un tràngol. De fet, ho ha estat per a moltes parelles... Però en el príncep no es detecta cap baixada de to. Se’l veu impertèrrit com sempre.

Queda claríssim en la foto commemorativa que en el seu cas el posat ve d’un estat mental que podríem descriure com: “Hola mortals, mireu-me. És el millor que us passarà avui”. I és que si un vaixell de l’armada britànica t’evacua de Corfú dins d’un basquet de fruita quan ets un bebè perquè una revolució vol acabar amb tota la teva família, als 14 anys t’internen en una escola militar sense aigua calenta a Escòcia, després ingressen la teva mare en un manicomi, després se’t mor una germana en un accident d’avió, fas carrera a l’exèrcit, la teva mare s’ho ven tot i es fa monja i tu et cases amb la futura reina anglesa, potser un cert cavi de perspectiva davant la vida et queda. Un posat de “què m’has de dir a mi” se’t deu enganxar indefectiblement.

Sense rastre d’ell des del desembre, jo em pensava que ja no el veuríem més, però ara penso que encara el veurem durant un bon temps. Potser sí que a la foto portava unes Crocs perquè ja no el poden ni calçar, però és igual. A aquestes altures, a diferència del que passa amb els reis que maregen per aquí, a aquests encara ens pot fer una mica de gràcia veure’ls. Encara que quedi més mite que persona.

Per cert, que no havia caigut mai que el duc d’Edimburg i Jordi Pujol -que va fer 90 anys dimarts- van seguits al calendari de celebracions melangioses del conservadorisme. Tant de bo Gestmusic organitzés un reality amb ells dos en què xerressin via Zoom o Houseparty sobre com era d’impune la seva vida quan no hi havia xarxes socials i la premsa encara estava més domesticada. També hi podrien portar l’emèrit espanyol. Segur que podrien acabar tenint una bona conversa tots plegats sobre com els han sortit de rendibles els sacrificis que van fer en algun moment de jovenesa. Crocs party, es podria dir el xou.

Joan Carles segur que s’hi apuntaria perquè, segons publicava aquesta setmana Vanity Fair, està confinat amb la reina Sofia a la Zarzuela. La revista assegurava que el Borbó no se n’anirà a passar la tempesta judicial que esperem que li esperi a la República Dominicana, com havia donat per bo algun mitjà madrileny recentment. La revista no diu res, però, del que realment volem saber: si la reina emèrita aprofita ara que el té a casa per colgar-lo de retrets acumulats durant tots aquests anys en què només s’han vist a la porta d’alguna cosa que havien d’inaugurar. Hauríem de fer una enquesta. Sofia, àngel o dimoni?

I, per cert -parlant de matrimonis que no es veuen-, ha estat molt graciós que un diari que va ser considerat progre expliqués aquesta setmana que Charlene de Mònaco -que amb la mascareta està vivint una primavera interior perquè no li toca ni fingir el seu somriure mensual- i Albert de Mònaco suposadament han reconduït la seva situació matrimonial i ara es professen afecte. El mitjà no va caure que en les fotos que ella ha penjat d’ells dos, tots dos porten mascareta. ¿No deu ser que no viuen junts? Perquè amb els de casa t’hi estàs sense mascareta, no? És amor, és amor. No em facin cas, que soc un malpensat!