Aplaudiments al ministre Illa

ELS DIPUTATS socialistes del Congrés van aplaudir dijous llargament Salvador Illa. Va ser una ovació estratègica i sincera alhora. Estratègica, perquè els partits no van sobrats de personatges revelació i van voler que es notés que n’han trobat un sobreactuant com sempre que hi ha càmeres. I sentida perquè els ha sorprès agradablement, aquest ministre desconegut, inicialment destinat a servir com a quota catalana i a passar inadvertit en un ministeri buidat de les competències de més despesa. Els ha agradat perquè ha fet el contrari de com es fa política, normalment: no s’ha barallat amb ningú, ha adoptat un posat perfectament coherent amb el drama de “prou feina tinc jo per entrar en polèmiques”, i el seu accent li ha anat molt bé per confirmar el clixé del català pencaire, responsable i capaç d’entendre’s amb tothom. La contenció acostuma a tenir premi.