L’‘APM?’ s’estavella
Dijous a la nit, a TV3, amb la programació especial per acomiadar l’any, l’ APM? va oferir-nos un brindis lamentable entre els humoristes Joel Díaz i Ismael Juárez. A través d’una videotrucada feien la porra per endevinar les celebritats que moriran aquest 2021. Que si Jordi Pujol, que si Pilar Rahola, que si Dembélé... Finalment van sentenciar Mariano Rajoy, Rosalía i Joe Biden. “¿Te’ls imagines tots tres junts anant cap als Oscars?”, diu un. I l’altre li respon: “La Rosalía, el Biden i el Rajoy morint junts en un helicòpter! Brindo per això, Ismael Juárez!” I els dos col·laboradors van aixecar les respectives copes i van consumar aquesta mena de desig comú. A l’ APM?, un programa magnífic que pràcticament sempre s’ha caracteritzat per la seva sagacitat a l’hora de construir humor, no li calia aquesta barrabassada. Això no és audàcia, és una cafrada. Aquest brindis no naixia de l’enginy sinó d’una cosa molt més primària i fàcil: la vulgaritat de traspassar el límit des de la matusseria. L’astracanada de qui riu de la seva pròpia salvatjada. La brutalitat pot ser un recurs humorístic però és impropi de la línia editorial que ha caracteritzat l’ APM? Un programa que ha sabut tractar amb astúcia, intel·ligència i laboriositat els disbarats més grans que s’han dit a la televisió, que ha sabut retratar amb agudesa la manca d’humanitat o l’agressivitat verbal de molts personatges; de cop és ell qui es rebaixa a aquest nivell. Ni és el seu registre còmic ni el seu llenguatge. Només cal imaginar-se en qualsevol cadena espanyola (televisió pública inclosa) aquest brindis barroer o qualsevol de similar (incloent-hi potser algun polític català) i segurament seria un fragment candidat a formar part dels muntatges de l’ APM? Potser acompanyat d’uns quants inserts humorístics que subratllarien la crueltat del moment. Qui s’ha estavellat en aquest cas és l’ APM? Mai li havia calgut caure tan baix.
En lloc del concert de Cap d’Any
Excel·lent TV3 programant l’emissió d’ El fantasma de l’Òpera des del Royal Albert Hall per commemorar el 25è aniversari del musical, amb homenatge a Andrew Lloyd Webber inclòs. Un muntatge espectacular i molt ben realitzat a nivell televisiu. Permetia observar els petits detalls que sovint es perden des de la platea d’un teatre i suposava una alternativa innovadora a l’habitual concert de la Filharmònica de Viena. TV3 podria convertir en tradició aquesta emissió de grans musicals per encetar l’any. En el que la cadena no ha estat tan fina és en la programació dels episodis de Nit de nits. La nit del dia 1, a dues hores de començar el 2 de gener, la bèstia fantàstica protagonista ens deia: “Nadal, passat. Cap d’Any, aviat”. Ens parlava de la nit de Cap d’Any com si encara l’haguéssim de viure, el Senyor Tic-Tac ens deia que aprofitéssim els moments perduts abans no canviés l’any i ens cantaven “El 25 de desembre...” quan ja albiràvem el final de les festes. Per uns moments vam viure el malson de tornar a ser al 2020 quan crèiem que per fi li havíem dit passi-ho bé.
