Apologia del franquisme?

Apologia del franquisme?
i Santiago Alba Rico
12/02/2020
4 min

Les persones de la meva edat, que vam viure amb incipient consciència política la mort de Franco el 1975, hem sentit una irreprimible sacsejada d'alegria davant la proposta del PSOE de castigar penalment l'"apologia del franquisme", però potser ens convé reprimir-la i preguntar-nos si és una bona idea. Si alguna cosa hem retret a la transició democràtica és que mai fos prou democràtica i que ens hagi portat fins a l'any 2020 amb alguns èxits innegables, però també amb molts retrocessos i limitacions. En definitiva, contra el franquisme volíem i volem més i més democràcia i més i més estat de dret. Criminalitzar avui els seus defensors per la via penal gairebé sembla, com suggereix César Rendueles en un joc de paraules tuiter, la millor apologia del franquisme que es pot imaginar.

Els que hem denunciat sempre el delicte d'apologia del terrorisme, en la seva formulació i en la seva interpretació, com una restricció a la llibertat d'expressió i una font de persecució laxa i arbitrària de qualsevol opinió considerada antisistema, no hauríem d'alegrar-nos d'aquesta revenja legal, que, més enllà de les seves ambigüitats jurídiques, ens fa més vulnerables en el terreny on més exposats estem. A hores d'ara hauríem de saber que qualsevol minva en la llibertat d'expressió serà utilitzada contra l'esquerra (com passa ja amb els dubtosos delictes d'odi) quan un futur govern de dretes vulgui prohibir l'apologia del comunisme o l'apologia de l'independentisme. Fins i tot l'esquerra més estalibana hauria de saber que a Espanya és molt més probable una tirania contra ella que a favor seu. El Codi Penal, en tot cas, no hauria de ser l'arma llancívola de les batalles partidistes i ideològiques.

Com explicava Íñigo Errejón en una entrevista recent, un govern progressista ha d'aprofitar el temps que duri la seva gestió, inevitablement limitat, per forjar marcs materials, discursius i legals hegemònics que la dreta després no pugui –o no fàcilment– qüestionar sense danyar la seva pròpia legitimitat. A ningú se li acudiria fer campanya a Alemanya citant Hitler. A ningú se li acudiria fer campanya a França exaltant Pétain. No estic segur que la proposta del PSOE tingui com a objectiu realment combatre el franquisme. Si això és el que vol està cometent un error. Contra el franquisme se m'acudeixen mesures molt més eficaces: treure els nostres morts de les cunetes, millorar o almenys aplicar la Llei de la Memòria Històrica, anul·lar d'una vegada els judicis de Franco, despullar de les seves medalles i processar Billy el Niño, derogar l'anomenada llei mordassa, recosir el garbuix català, desjudicialitzar en general la política i, en termes de legitimitat discursiva, utilitzar tots els mitjans a l'abast per ensenyar història a les escoles, els mitjans de comunicació i les facultats de dret, sense oblidar les acadèmies militars i de policia, on el discurs de Vox troba poca resistència cultural. No es tracta de penalitzar legalment l'apologia del franquisme sinó que a ningú li passi pel cap defensar-lo i que, si a algú se li acut, sigui immediatament penalitzat socialment i culturalment. Mentre no s'aconsegueixi això, tota intervenció penal serà contraproduent; si s'aconsegueix això, tota intervenció penal serà inútil.

Naturalment el PSOE no faria aquesta proposta avui si no fos per la irrupció de la ultradreta al Parlament. Però si el que vol és frenar Vox (i després de retreure a Sánchez per última vegada la irresponsable repetició electoral) li podem suggerir així mateix algunes mesures millors: prendre's seriosament l'informe sobre la pobresa del relator de l'ONU, derogar la reforma del mercat laboral, protegir la sanitat i l'educació i respondre a les batalles culturals, en les quals sempre es va a remolc, amb pocs discursos i bons pressupostos, bones polítiques d'habitatge i bones lleis socials. Vox creix de moment contra la "dictadura progre" i el "políticament correcte", és a dir, contra els presumptes "amos del discurs", però creixerà molt més si el fracàs de les polítiques socials li permet, a més, reciclar-se com a valedor de les classes populars contra els "amos de l'economia".

Insisteixo, en tot cas, que no estic segur que aquesta proposta estigui dirigida contra el franquisme i contra Vox; ni tan sols que hagi de portar enlloc. Em sembla que el PSOE, a partir del restabliment polaritzat de l'eix esquerra / dreta –fracàs del 15-M i restauració complexa del règim del 78– pretén assentar retòricament aquest eix monopolitzant de nou tot l'espai simbòlic de l'esquerra, i això al voltant d'una batalla ideològica més perillosa que útil. L'antifranquisme penal és indubtablement una audàcia (contradictòria, per cert, amb el vot en contra de la desclassificació del full de serveis de Billy el Niño): una audàcia que genera molt consens esquerrà (i molt alineament discursiu) i exonera potser el govern espanyol, per això mateix, d'altres audàcies en altres direccions. En fi, un cop reprimida l'alegria, la proposta de tipificar com a delicte l'apologia del franquisme em sembla dubtosament democràtica, potencialment perillosa per als antifranquistes i políticament més rendible per a la dreta voxitzada que per als que volem combatre-la.

stats