Per una aposta decidida pel cotxe elèctric
BarcelonaDe vegades els canvis en els hàbits de consum són tan ràpids que costen de creure. A principis de l'any 2014, fa només cinc anys, les vendes de cotxes amb motor dièsel representaven el 70% del total. Actualment se situen en el 27%. Per contra, els cotxes de gasolina ara són el 59%, i el conjunt d'híbrids, elèctrics i gas puja al 14%. Durant el mes d'agost, les unitats de dièsel venudes eren 1.926 i els alternatius 1.458. La tendència a favor d'aquests últims, doncs, és molt clara.
La caiguda del dièsel ha sigut vertiginosa per un conjunt de factors. En primer lloc, perquè hi ha més consciència sobre la necessitat de protegir el medi ambient, una consciència que ha augmentat amb escàndols com el Dieselgate de Volkswagen. I en segon lloc, per les normatives restrictives que preveuen un futur sense dièsel pel fet que contamina més.
Les últimes dades indiquen també un creixement molt important del cotxe elèctric. Segons la patronal Anfac, els vuit primers mesos de l'any s'han matriculat un 120% més de vehicles electropropulsats. Tot i així aquest creixement encara és un miratge, perquè els elèctrics suposen només un 0,31% del mercat. Els híbrids endollables també han crescut un 24%, els de gas un 36% i els híbrids no endollables un 31%.
La conclusió és que els ciutadans estan responent a les crides per canviar el model i avançar cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada, però aquest esforç es pot veure frustrat i frenat si les administracions no acceleren les mesures per ajudar a fer la transició. Entre les peticions de la patronal que són raonables hi ha un pla de desballestament per incentivar la renovació del parc automobilístic, en el qual encara hi ha molts vehicles amb més de 10 anys i motors molt contaminants.
L'altra gran reivindicació de fabricants i consumidors és millorar la infraestructura de recàrrega. En aquest àmbit, Espanya ocupa el penúltim lloc en el rànquing europeu, per sota de la mitjana de la UE i molt lluny dels països capdavanters com Holanda o Noruega. Entre els grans estats europeus, només Itàlia està per sota en penetració del cotxe elèctric i infraestructura de recàrrega.
En paral·lel, cal ajudar la indústria de l'automoció a fer el canvi de model i apostar per models elèctrics o híbrids. Les marques ja han vist per on va el futur (cotxe elèctric, serveis de mobilitat, propietat compartida, etc.) i també hi estan apostant, però només invertiran allà on vegin que els resultarà rendible, és a dir, on hi hagi la infraestructura i la mà d'obra adequada.
Si Catalunya va ser pionera a principis del segle XX en el sector de l'automoció amb combustibles fòssils, ara ho pot tornar a ser amb el cotxe elèctric o de gas. El més difícil en un canvi de model sempre és canviar els hàbits de consum, però els consumidors ja han fet el pas i reclamen més models i més punts de càrrega. Ara només cal que la resta d'actors s'hi alineïn i vegin que som davant una oportunitat d'or per situar-nos en una posició capdavantera.