Bàsquet - Lliga Endesa
Misc05/01/2019

Aprendre a viure sense el seu base nòmada

El Baxi Manresa repensa el seu estil per acostumar-se a jugar sense Renfroe

àlex Gozalbo
i àlex Gozalbo

ManresaLa vida d’Alex Renfroe és una mudança continua. El base ha passat per 15 equips de nou països diferents. El penúltim va ser el Baxi Manresa, que ara ha d’acostumar-se a jugar sense ell. “Per a mi és bastant fàcil adaptar-me a aquesta vida nòmada. És interessant conèixer noves cultures i noves maneres de viure, nous punts de pista cada any. Molta gent prefereix estar en un mateix lloc perquè sembla més còmode, però la meva experiència és la contrària. El meu temps a Europa és limitat. Quan em retiri, segurament no tornaré mai per aquí. Així que per a mi i per a la meva família descobrir totes les coses interessants que hi ha a Europa té tot el sentit del món. Això enriqueix les nostres vides. No crec que sigui dur, cal tenir la ment oberta i afrontar cada situació amb la predisposició adequada per intentar tenir èxit”, confessa l’ara jugador del Partizan.

Renfroe ha deixat diners, una excel·lent classificació i un bon regust al Nou Congost, on guarden un record bonic d’aquest atípic nord-americà. El Baxi Manresa, que aquest diumenge (18 hores, Movistar Deportes) rep el Kirolbet Baskonia, intentarà reinventar el seu joc amb Corey Fisher. “És un bon jugador, però encara hem de veure com ens pot ajudar, perquè arriba després d’estar un parell de mesos sense competir”, avisa Joan Peñarroya, entrenador del conjunt del Bages.

Cargando
No hay anuncios

El més curiós de tot és que Renfroe recorda la majoria dels detalls viscuts en els seus diferents equips. Des del nom dels seus excompanys als resultats de molts partits. La seva primera aventura fora dels Estats Units va ser a Riga. “Ho recordo tot. Des del primer dia en què vaig posar un peu fora de l’avió fins a l’últim partit. No diré que va ser dur, tot i que vaig deixar casa meva quan encara era molt jove. Va ser el primer moment de la meva vida en què havia de fer-me valer per mi mateix. La meva dona va venir a veure'm algunes vegades, però durant moltes parts de la temporada vaig estar sol. Vaig haver d’adaptar-me, però en això consisteix la vida, en estar preparat per afrontar amb la ment oberta les coses que et passen. Riga és un lloc fred i llunyà on no hi havia gaires negres caminant pel carrer... Però m’ho vaig passar bé. No he oblidat res de cap lloc on he jugat. Quan arribi al final de la meva carrera, vull tenir un grapat de bons records. Gràcies al bàsquet he descobert molts llocs que, si no, no hauria conegut mai”, explica Renfroe, que va coincidir amb Román Montañez al Blancos de Rueda Valladolid.

“Abans d’anar a Manresa no tenia grans expectatives. Qualsevol jugador que arriba a un equip nou el que espera és guanyar, això no canvia gaire d’una temporada a una altra. Crec que això és el que passa pel cap de tots els jugadors. No importa en quin equip estiguis o on, sempre penses en guanyar. La clau és trobar la química com a equip que et permeti tenir la possibilitat de fer alguna cosa especial”, argumenta Renfroe, que veu al Baxi Manresa capaç d’allargar el nivell de joc durant la segona part de la temporada. “L’equip està preparat per mantenir el nivell. Té un grup molt unit en què tothom treballa plegat, hi ha una bona combinació de gent jove i d’experiència, juga dur i lluita”, resumeix el nord-americà, que destaca la feina de Peñarroya a la banqueta.