Aprenent a conviure amb el VAR

Barcelona“No sé què ha pogut veure l’àrbitre, però jo el que veig és agressió i penal d’ells, no pas targeta groga per a nosaltres. Per fer això potser més valdria que arbitressin des del bar, amb b, prenent unes canyes”. L’entrenador Pablo Machín era la veu més encesa al final de la jornada3, després que en l’acció entre Pau López i Roque Mesa al derbi sevillà, el col·legiat Gil Manzano considerés que el migcampista del Sevilla tallava amb falta la carrera del porter del Betis. Al monitor, les repeticions eren confoses. Roque es posa en la trajectòria de Pau, que avança en carrera, alça un braç i xoca amb el sevillista abans de deixar-se caure. Falta? Però de qui? Groga? Vermella? Penal o agressió? La decisió de Gil Manzano va desestabilitzar el Sevilla, que al primer temps havia vist com s’anul·lava correctament un gol a Canales per fora de joc i després, ja amb deu homes, va acabar encaixant el gol de la derrota.

Les dues accions al Benito Villamarín són dos dels 364 incidents que el VAR ha analitzat en els 29 partits jugats fins ara -es va suspendre el Rayo-Athletic i queda fora d’aquest primer recompte-, cosa que deixa una mitjana de 12,55 accions per partit. D’aquestes, hi ha hagut deu revisions amb intervenció del VAR per corregir la decisió de l’àrbitre en set gols (cinc fores de joc, un cas de dubte de si la pilota havia entrat o no, i un cas de falta prèvia), dos penals i una confusió d’identitat.

A banda del derbi andalús, l’Alabès-Espanyol també va servir de resum concentrat del que està sent la integració del VAR a la Lliga Santander. El primer gol blanc-i-blau va venir després d’un penal de Laguardia sobre David López que Iglesias Villanueva va veure amb l’ajuda d’Undiano Mallenco al VOR, la sala de monitors que hi ha a Las Rozas i des d’on els col·legiats auxiliars visualitzen les imatges. Però el partit va girar quan els periquitos celebraven un 0-2 que en pocs segons va deixar d’estar reflectit en el marcador, perquè no es va concedir el gol de Sergio García per la interferència de Borja Iglesias sobre el porter. Fora de joc i sensació de gol anul·lat. L’efecte va ser immediat. “El VAR ens ha reactivat psicològicament”, va dir Pitu Abelardo, per explicar la reacció del seu Alabès, que en deu minuts va aixecar el marcador. “El VAR juga dràsticament amb els estats d’ànim dels jugadors”, va maldir Rubi, més afectat.

“Controlar la frustració”

Les paraules d’Abelardo i Rubi han posat el focus d’aquestes primeres vivències amb el VAR en una qüestió nova: l’afectació que la intervenció del VAR té en les emocions dels futbolistes. No parlen només de les conclusions òbvies d’eliminar errors arbitrals i, per tant, veure més justícia en les decisions dels col·legiats, ni tampoc dels aspectes tècnics d’entendre quan i com s’ha d’aplicar durant el joc, que era un dels motius pels quals alguns tècnics no veien clara la seva implantació -Quique Setién, per exemple, va aclarir que ara que ha vist l’agilitat amb què actua en les jugades clau no hi veu interrupcions greus del joc-, sinó que apunten a la vulnerabilitat emocional dels seus futbolistes. Celebrar un gol o no celebrar-lo. Veure’t dos gols amunt o amb un equip reanimat que va decidit a remuntar-te. “Vaig parlar amb els meus jugadors durant el minut i mig que s’estava avaluant l’acció. Els intentava dir que tot havia de seguir igual, es decidís el que es decidís”, va insistir Rubi.

Però no: el jugador blanc-i-blau va quedar encallat en el no-gol. “Als esportistes se’ls ha d’ensenyar a gestionar la frustració”, diu Jaume Guinot, psicòleg del centre Teràpies A i expert de Doctoralia.es, que explica que per passar pàgina d’un error -fallar o concedir un gol- o d’una decisió contrària -i que el jugador percep com a injusta-, el primer que s’ha de fer “és valorar l’error”, i parla d’inventar un “interruptor” mental. “Al futbol és més difícil trobar un ritual de desconnexió, però en altres esports es veu clarament com un jugador tanca la fase anterior, fa net i torna a començar”. Un bon exemple és Rafa Nadal i la seqüència gairebé mecànica de posar-se bé el pantaló, assecar-se amb una tovallola i tocar-se els cabells. Del que es tracta, aclareix Guinot, és que el futbolista “no es quedi enganxat en la revisió de la jugada anterior”. Sobretot, si és una acció que alimenta “una percepció negativa”, que sovint es veu multiplicada per l’ambient a l’estadi, l’entorn mediàtic i el clima al vestidor. “No ens va afectar directament després del gol, perquè vam tenir cinc minuts bons i fins i tot una ocasió, però a l’altre equip, que estava mort, li va venir una pujada. Es tracta d’estar advertits que el rival pot agafar moral”, ampliava Rubi a l’ARA.

Hi ha un altre triomf del VAR: la sensació de justícia que ha portat. “S’elimina aquell sentiment que un àrbitre et té mania o et vol perjudicar, que era un discurs que el jugador s’acabava creient”, diu Guinot. Aquesta percepció errònia és el que bloqueja el futbolista. “És com quan estàs embarassada i només veus embarassades. ¿Vol dir que n’hi ha més? No, vol dir que hi has focalitzat l’atenció i les veus arreu. El VAR ha de fer entendre als jugadors que no hi haurà ni enganys ni els errors d’abans, i que la decisió serà més justa”, apunta.

Però no sempre és inqüestionable. “Es tracta d’una eina més. Si volem pensar que el futbol serà perfecte a partir d’ara, ens el carregarem. El VAR no decideix absolutament res, detecta errors i ofereix a l’àrbitre una segona oportunitat de veure l’acció”, va dir el president del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Carlos Velasco Carballo, que va destacar que el VAR ha contribuït a reduir el nombre de targetes grogues (4,34). Sergio Sánchez, director tecnològic del projecte VAR, aclaria a l’ARA que continuaran havent-hi errades “perquè no es revisen totes les accions (només gols, jugades a l’àrea, expulsions i confusions d’identitat), però sí que s’eliminaran els grans errors que poden marcar un resultat”. El joc seguirà estant en mans i en els nervis dels futbolistes.