Un aprovat guanyat? Un curs perdut?
BarcelonaEl curs lectiu 2019-2020 ha acabat, en el cas del batxillerat, amb un nombre d'aprovats molt superior a l'habitual. La quantitat d'estudiants que han superat l'etapa s'ha disparat: un 83,25%, 11 punts percentuals més que l'any passat. És un percentatge inèdit des de fa almenys 20 anys. En condicions normals, hi hauria una eufòria educativa al país. Però tots sabem que rere aquests resultats no hi ha un espectacular augment del nivell de coneixements dels nois i noies de 17 anys. Per desgràcia, no es tracta d'això. Més aviat tenim la sospita que els resultats emmascaren un curs mig perdut. Esclar: aquest sorprenent augment d'aprovats i per tant de notes és un perillós efecte col·lateral de la complexa gestió educativa de la crisi del coronavirus.
Sens dubte, la situació ha estat excepcional. No era fàcil trobar maneres de mantenir l'exigència educativa sense presencialitat a les aules. Amb l'estat d'alarma i el confinament, el curs s'ha hagut de continuar durant tres mesos de manera telemàtica, en la majoria dels casos sense estar preparats per fer-ho, ni els centres ni els alumnes. Però davant d'aquesta situació extrema, ¿l'única solució era tirar la tovallola i abaixar el llistó des del punt de vista de l'esforç acadèmic? El més fàcil sempre és igualar cap avall. I ens temem que això és el que ha passat. Segur que hi ha hagut excepcions positives -cosa que demostra que hi havia alternatives- i probablement en altres països se n'han sortit millor. Col·lectivament, doncs, no ens hauríem d'haver conformat tan fàcilment.
En conjunt, el que ens ha passat amb aquest estrany i insatisfactori final de curs denota fatalisme i impotència, tant per part de la conselleria d'Educació com de molts instituts i centres escolars. Al final tothom ha quedat insatisfet: docents i famílies. El missatge gens subliminar per als alumnes, sobretot per als que canviaven de cicle o els de batxillerat, era que no s'havien de preocupar, que per poc que fessin, tenien el curs aprovat. És un missatge ben poc estimulant, gens exigent. És un missatge derrotista. En realitat, doncs, pràcticament estem davant d'un aprovat general camuflat. ¿A qui satisfà, això? Potser molts no se n'adonen, però els més perjudicats són els que aparentment se n'han beneficiat: els alumnes. Un regal així és un regal enverinat, com el d'aquells professors que, per comoditat o mandra, diuen als alumnes: "Ja et suspendrà la vida". La promoció d'aquest curs sortirà del batxillerat menys preparada. I per postres ara afrontaran unes proves d'accés a la universitat (les PAU) que ja els han dit que també seran més fàcils i a les quals hi concorreran 5.500 estudiants més que l'any passat. És ben senzill, doncs: els que arribin a la universitat hi entraran amb un nivell inferior a l'habitual.
Tots els que creiem que l'educació és prioritària i l'ensenyament públic -i el concertat- una eina bàsica de progrés social, hauríem d'estar preocupats. Les coses no s'han fet bé. Des del món educatiu ha faltat capacitat per afrontar la crisi del coronavirus amb l'ambició que els estudiants no en paguessin les conseqüències. De cara al curs que ve, fora bo que tothom es conjurés per recuperar el terreny perdut i per evitar que, si hi ha nous brots, no hi hagi una altra promoció perjudicada. Els nois i noies no s'ho mereixen ni ens ho podem permetre com a societat.
